Mesoarqueà

El Mesoarqueà^[1] és l'era geològica que començà fa 3.200 milions d'anys i s'acabà fa 2.800 milions d'anys. Es tracta de la segona era de l'eó Arqueà. El seu nom deriva de la paraula grega antiga μέσος (méssos), que significa 'mitjà', i el nom de l'Arqueà; en el seu conjunt vol dir 'Arqueà mitjà'.

⇦ PRECAMBRIÀ ⇨
Supereó	Eó	Era	Període	EGL
Precambrià	Proterozoic	Neoproterozoic	Ediacarià (~ 635 Ma)
			Criogenià (850 Ma)
			Tonià (1.000 Ma)
		Mesoproterozoic	Estenià (1.200 Ma)
			Ectasià (1.400 Ma)
			Calimmià (1.600 Ma)
		Paleoproterozoic	Estaterià (1.800 Ma)
			Orosirià (2.050 Ma)
			Riacià (2.300 Ma)
			Siderià (2.500 Ma)
	Arqueà	Neoarqueà (2.800 Ma)
		Mesoarqueà (3.200 Ma)
		Paleoarqueà (3.600 Ma)
		Eoarqueà (4.000 Ma)
	Hadeà (~ 4.600 Ma)

Es defineix cronomètricament i no es fa referència a un nivell específic en una secció de roques de la Terra. Els fòssils d'Austràlia demostren que els estromatòlits han crescut a la Terra des del Mesoarqueà. La glaciació de Pongola es va produir al voltant de 2.900 milions d'anys,^[2] i va poder ser deguda a una desestabilització del clima produïda pel metabolisme dels primers microorganismes. El primer supercontinent Vaalbara va irrompre durant aquesta època, fa uns 2.800 milions de milions d'anys, que es va fragmentar a finals d'aquesta era.

Els primers esculls daten d'aquesta època i probablement estaven formats per estromatòlits.^[3][4] L'anàlisi dels isòtops de l'oxigen al sílex va conduir a una estimació de la temperatura oceànica al voltant dels 55-85 º C,^[5] mentre que altres estudis sobre la taxa de meteorització postulen temperatures mitjanes inferiors a 50 º C.^[6] Es creu que el contingut de N₂ en l'atmosfera era fonamentalment similar al d'avui, i la pressió parcial de CO₂ era probablement inferior a 0,7 bar.^[7]

Referències

1. «Taula Cronostratigràfica Internacional v. 2023/04». Comissió Internacional d'Estratigrafia, 2023. [Consulta: 20 novembre 2023].
2. Kopp, Robert E.; Kirschvink, Joseph L.; Hilburn, Isaac A.; Nash, Cody Z. «The Paleoproterozoic snowball Earth: A climate disaster triggered by the evolution of oxygenic photosynthesis» (en anglès). Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 102(32), 2005, pàg. 11.131-6. Arxivat de l'original el 2008-01-08. Bibcode: 2005PNAS..10211131K. DOI: 10.1073/pnas.0504878102. PMC: 1183582. PMID: 16061801 [Consulta: 26 gener 2020].
3. Allwood, Abigail C.; Walter, Malcolm R.; Kamber, Balz S.; Marshall, Craig P.; Burch, Ian W. «Stromatolite reef from the Early Archaean era of Australia» (en anglès). Nature, 441(7094), 08-06-2006, pàg. 714-718. Bibcode: 2006Natur.441..714A. DOI: 10.1038/nature04764. PMID: 16760969.
4. Nelson, Jon «Stromatolites: Our Mysterious Ancient Reefs» (en anglès). Lake Superior Magazine, 15-04-1997.
5. Knauth, L. P.; Lowe, D. R. «High Archean climatic temperature inferred from oxygen isotope geochemistry of cherts in the 3.5 Ga Swaziland group, South Africa» (en anglès). Geol. Soc. Amer. Bull., 115, 2003, pàg. 566-580.
6. Sleep, Norman H.; Hessler, Angela M. «Weathering of quartz as an Archean climatic indicator» ( PDF) (en anglès). Earth and Planetary Science Letters, 241, 3-4, 1-2006, pàg. 594-602. Bibcode: 2006E&PSL.241..594S. DOI: 10.1016/j.epsl.2005.11.020.
7. Marty, Bernard; Zimmermann, Laurent; Pujol, Magali; Burgess, Ray; Philippot, Pascal «Nitrogen Isotopic Composition and Density of the Archean Atmosphere» (en aqnglès). Science, 342(6154), 04-10-2013, pàg. 101-104. arXiv: 1405.6337. Bibcode: 2013Sci...342..101M. DOI: 10.1126/science.1240971. ISSN: 0036-8075. PMID: 24051244.

Vegeu també

• Taula dels temps geològics: sistema que relaciona els estrats geològics amb el temps.
• Edat glacial: interval de temps dins d'una glaciació marcada per temperatures més fredes i els avenços de les glaceres.
• Època glacial: període de reducció de la temperatura de la superfície i de l'atmosfera de la Terra a llarg termini.
• Últim període glacial

Enllaços externs

• Mesoarchean (chronostratigraphy scale) (anglès)