Mercat Maignon

El mercat Maignon és un edifici de Badalona catalogat com a bé cultural d'interès local.^[1] Va ser projectat per l'arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí el 1899.^[2]

Infotaula edifici Mercat Maignon
Dades
Tipus	Mercat i edifici
Arquitecte	Pere Falqués i Urpí
Construcció	1899
Característiques
Estil arquitectònic	modernisme català
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Badalona (Barcelonès)
Localització	Arnús, 41 i Pl. Maignon
41° 26′ 54″ N, 2° 14′ 51″ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	20491

Història

És en una antiga plaça anomenada de Moyons, segons un plànol del segle xix, al primer eixample de Badalona, sobre uns terrenys d'Esteve Maignon. Es va construir per a satisifer les necessitats de la creixent ciutat. Fou inaugurat el 1889 pel batlle Francesc Viñas i Renom.^[3][1]

Es coneix com a Plaça Vella des de la construcció el 1926 del nou mercat de la ciutat, el mercat Torner, denominat popularment com la Plaça Nova.^{[cal citació]}

L'Ajuntament el va reformar el 1975 i hi va eliminar 26 de les 78 parades exteriors, per a facilitar la comunicació del vianants entre l'avinguda Marti Pujol i el carrer de Mar. Va canviar part dels antics vitralls i hi va posar un sostre pla per a millorar la resistència al clima però així va amagar l'estructura de ferro de la coberta.^[3] Des de 2015 és tancat a l'espera d'una nova renovació i rehabilitació integrals; els paradistes han sigut traslladats a una carpa al costat del mateix mercat,^[4][5] en el lloc que havia ocupat antigament la perfumeria Parera, avui anomenat plaça de les Puntaires. Tot i tenir una empresa encarregada del projecte, encara continua tancat. Amb el pas dels anys sense executar-se la reforma de l'edifici, ha obligat també a fer obres de millora i manteniment de la carpa provisional.^[6]

Descripció

Angle del carrer Arnús i la plaça Maignon

És un edifici de planta rectangular de 1034 m² i ocupa tota l'illa dels carrers d'Arnús, Lleó i Soledat.^[3] És semblant a altres mercats, com el del Clot i sobretot el del Poblenou, del mateix arquitecte Pere Falqués i Urpí.^[1]

Bastit en maó i pedra artificial, les parets consten de grans vitralls, la majoria no conservats, antigament decorats en colors, i al centre dels testers té els dos vitralls originals que destaquen per tenir l'escut de Catalunya rodejat d'una garlanda (en aquella època era l'escut que emprava l'Ajuntament de Badalona). L'interior està assentat en un pla lleugerament superior al dels carrers que l'envolten.^[3][1]

L'agost 2023 l'ajuntament va fer executar unes primeres obres de conservació urgent en espera d'un projecte de reforma completa.^[7][8]

Referències

1. «Mercat Maignon». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
2. «Mercat Maignon - Badalona | Barris centrals -». Pobles de Catalunya. [Consulta: 22 novembre 2024].
3. Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Mercat Maignon». Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural, 1980. Arxivat de l'Europeu original el 14-12-2013.
4. López, Montse «Mercasa invertirá en la remodelación del histórico Mercat Maignon de Badalona». La Vanguardia, 25-07-2012.
5. Membrives, Marta «Debat obert per la reforma del mercat vell de Badalona». El Punt Avui, 14-01-2013.
6. Russiñol, Paula «La larga espera de un mercado modernista obliga a reformar antes la carpa provisional». La Vanguardia, 16-11-2018.
7. «Badalona protegirà el Mercat Maignon per evitar més despreniments». El Periódico, 21-08-2023.
8. Muñoz, Sara «Mercats cansats de tanta espera». El Punt Avui (edició Nacional), 08-09-2023, pàg. 6.

Bibliografia

• Solé Ferrer, Marc. Construcció i arquitectura del mercat Maignon de Badalona (1886-1889). Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (treball fi de grau), 24-07-2019.

Enllaços externs

• «Mercat Maignon». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.