Medusagyne

Medusagyne oppositifolia, l'arbre de la medusa és una espècie d'arbre en perill crític d'extinció. És endèmic de l'illa Mahé a Les Seychelles. És l'únic membre del gènere Medusagyne dins la família Ochnaceae. Es creia que la planta esra extinta fins que a la dècada de 1970 se'n van trobar uns pocs exemplars vius. Rep el nom per la forma de medusa de les seves flors.^[1]

Medusagyne

Arbre de Medusagynaceae amb fruit.
Planta
Tipus de fruit	càpsula
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Malpighiales
Família	Ochnaceae
Subfamília	Medusagynoideae
Gènere	Medusagyne Baker
Tipus taxonòmic	Medusagyne oppositifolia
Nomenclatura
Epònim	Medusa

a Mahé

Són arbrets que poden fer 10 m d'alt i tenen una capçada densa ia rrodonida.^[2] Les fulles són brillants i coriàcies. Les flors són blanques, menudes i difícils de distingir El nom del gènere Medusagyne li va atorgar John Gilbert Baker qui va creure que el gineceu de la flor semblava el de la Medusa de la mitologia grega. Té resistència a la secada i a l'aigua salada cosa que fa pensar en un origen antic en el continent Gondwana.^[3] Els fruits, verds i arrodonits, són distribuïts pel vent.^[2]

Hàbitat

Habita pendents granítics, actualment totes les poblacions estan a menys de 2 km del mar.^[2]

Actualment les seves llavors no poden germinar en el medi silvestre.

Referències

Plantilla:ARKive attribute

1. Matatiken, D., Huber, M.J. & Ismail, S.. «Medusagyne oppositifolia» (en anglès). Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). [Consulta: 16 octubre 2013].
2. Wise, R. A Fragile Eden. New Jersey: Princeton University Press, 1998.
3. Kingdon, Jonathan. Island Africa: The Evolution of Africa's Rare Plants and Animals. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 1989, p. 42–43. ISBN 0-691-08560-9.

Enllaços externs

• Medusagynaceae Arxivat 2007-10-12 a Wayback Machine.;

— in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Arxivat 2007-01-03 a Wayback Machine.