Mecatrònica
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'enginyeria mecatrònica o la mecatrònica és la combinació sinèrgica de l'enginyeria mecànica, l'enginyeria electrònica, l'enginyeria de control i l'enginyeria de programari. La mecatrònica es fonamenta en aquestes branques que combinades fan possible la generació de sistemes més econòmics, fiables i versàtils. Tetsuro Mori, un enginyer japonès de la companyia Yaskawa va encunyar el terme mecatrònica el 1969. Aquesta disciplina també es coneix com a energia dels sistemes electromecànics. Un enginyer mecatrònic estudia la matemàtica, el disseny de maquinària i els components, la termodinàmica, els sistemes de circuits electrònics, la teoria del control i robòtica.
Es pot prendre com a origen del terme mecatrònica el sigle XX.:[1] L'any 1969 l'empresa japonesa Yaskawa Electric Co. va començar a emprar el terme mecatrònic, rebent el 1971 el dret de marca. El 1982 Yaskawa va permetre el lliure ús del terme.[2]
Un sistema mecatrònic és aquell sistema digital que recull senyals, les processa i emet una resposta per mitjà d'actuadors, generant moviments o accions sobre el sistema en què s'ha d'actuar: els sistemes mecatrònics estan formats per sensors, microprocessadors i controladors. Els robots, les màquines controlades digitalment, els vehicles guiats automàticament, etc., s'han de considerar com a sistemes mecatrònics. En el passat, cada vegada que un problema afectava qualsevol tipus de maquinària amb components mecànics i electrònics, havia de recórrer per separat a professionals especialistes en cadascuna de les àrees, i era molt difícil posar-los d'acord sobre la solució de l'inconvenient, ja que cada professional manejava terminologia i conceptes diferents. En aquest punt, la mecatrònica va començar a ser de gran utilitat, ja que va integrar de manera harmoniosa dels conceptes que cada ciència manejava per separat, per aconseguir d'aquesta manera, convertir-se en una enginyeria capaç d'aportar el millor de cada àrea.
La investigació en l'àrea mecatrònica és molt variada i una divisió que es proposa és: anàlisi, detectar els problemes dels components analògics i digitals, trobar-hi una solució, i el comportament dels sistemes.
A l'àrea de mecanismes, els principals problemes són la reducció de la complexitat, eliminació de mecanismes i síntesi de mecanismes mecatrònics.
La reducció de la complexitat es refereix a reduir el nombre d'elements del mecanisme, mitjançant l'ús de control intel·ligent. L'eliminació del mecanisme implica l'ús directe d'actuadors i de controls més sofisticats.
Tot mecanisme requereix una font de potència per operar. Inicialment aquesta font de potència va ser d'origen animal, posteriorment es va aprofitar la força generada pel flux d'aire o aigua, passant després a la generació de potència amb vapor, per combustió interna i actualment amb electricitat. Si aquesta font de potència és modulable o controlable, es té un actuador.
Una àrea molt desenvolupada en la mecatrònica és el control. Es tenen dues tendències importants: l'ús de les tècniques més modernes de la teoria de control automàtic i el desenvolupament de controls intel·ligents, que busca millorar la percepció del medi ambient i obtenir una millor autonomia. Alguns dels avenços més importants en la branca del control automàtic són: xarxes neuronals, modes lliscants, control de sistemes a esdeveniments discrets, control adaptable, lògica difusa i control robust.
L'enginyeria mecatrònica es fonamenta en la integració de diverses àrees, especialment la Computació/Sistemes, la mecànica, l'electrònica i la robòtica.
Un consens comú és descriure a la mecatrònica com una disciplina integradora de les àrees de mecànica, electrònica i informàtica que el seu objectiu és proporcionar millors productes, processos i sistemes industrials. La mecatrònica no és, per tant, una nova branca de l'enginyeria, sinó un concepte recentment desenvolupat que emfatitza la necessitat d'integració i d'una interacció intensiva entre diferents àrees de l'enginyeria.
Amb base en l'anterior, es pot fer referència a la definició proposada per J. A. Rietdijk: "mecatrònica és la combinació sinèrgica de l'enginyeria mecànica de precisió, de l'electrònica, del control automàtic i dels sistemes per al disseny de productes i processos". Existeixen, és clar, altres versions d'aquesta definició, però aquesta clarament emfatitza que la mecatrònica està dirigida a les aplicacions i al disseny.
La mecatrònica neix per suplir tres necessitats latents; la primera, encaminada a automatitzar la maquinaria i així aconseguir processos productius àgils i fiables; la segona, crear productes intel·ligents que responguin a les necessitats del món modern; i la tercera, per cert molt important, harmonitzar els components mecànics i electrònics de les màquines, ja que en moltes ocasions era gairebé impossible aconseguir que tant mecànica com a electrònica manegessin els mateixos termes i processos per fer o reparar equips.
Un enginyer en mecatrònica és un professional amb ampli coneixement teòric, pràctic i multidisciplinari capaç d'integrar i desenvolupar sistemes automatitzats o autònoms que involucrin tecnologies de diversos camps de l'enginyeria. Aquest especialista entén del funcionament dels components mecànics, elèctrics, electrònics i computacionals dels processos industrials i té com a referència el desenvolupament sostenible. Té la capacitat de seleccionar els millors mètodes i tecnologies per dissenyar i desenvolupar de forma integral un producte o procés, fent-ho més compacte, de menor cost i amb valor afegit en la seva funcionalitat, qualitat i acompliment. El seu enfocament principal és l'automatització industrial, la innovació en el disseny i la construcció de dispositius i màquines intel·ligents.[3]
Un enginyer mecatrònic està capacitat para:
En el pla d'estudis de l'enginyeria mecatrònica usualment es troba:
Entenent que la mecatrònica abasta disciplines molt àmplies i complexes, pot dir-se que té molts camps d'aplicació. De fet, la mecatrònica pretén ser aquesta disciplina o enginyeria en la qual els productes es fabriquin tenint en compte totes les enginyeries i no estant separades, com es fa tradicionalment. El seu punt fort és la versatilitat per crear millors productes, processos i sistemes. La mecatrònica no és un concepte nou o una enginyeria nova, sinó la síntesi de certes àrees d'enginyeria.
El seu principal objectiu és cobrir certes necessitats com:
Les principals indústries que utilitzen la mecatrònica són:
Per tant, la mecatrònica pot aplicar-se a molts camps, des de la medicina fins a la mineria, passant per la indústria farmacèutica, metalmecànica, automobilística, tèxtil, metal·lúrgica, alimentació, petroliera, etc.
La fabricació de productes com a robots, automòbils, òrgans humans biònics, naus aeroespacials, avions, etc., estan basats ja en aquesta disciplina.[7]
L'enginyer en mecatrònica pot treballar en empreses de la indústria automotriu, manufacturera, petroquímica, metall-mecànica, aliments i electromecànica, realitzant sobretot activitats de disseny, manufactura, programació de components, sistemes industrials i equip especialitzat, així com en la promoció i activació d'empreses de serveis professionals.[8]
En el pla d'estudis de l'enginyera mecatrònica usualment hi ha:
A més s'inclouen coneixements bàsics de química.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
