actriu i cineasta francesa From Wikipedia, the free encyclopedia
Maïwenn Le Besco (Les Lilas, 17 d'abril de 1976) és una actriu i cineasta francesa més coneguda pel monònim de Maïwenn.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Maïwenn Aurélia Nedjma Le Besco 17 abril 1976 (48 anys) Les Lilas (França) |
Activitat | |
Ocupació | directora de cinema, productora de cinema, guionista, actriu de cinema |
Activitat | 1981 - |
Membre de | |
Participà en | |
2020 | 73è Festival Internacional de Cinema de Canes |
2015 | 68è Festival Internacional de Cinema de Canes |
2011 | 64è Festival Internacional de Cinema de Canes |
76è Festival Internacional de Cinema de Canes | |
Família | |
Cònjuge | Jean-Yves Le Fur (2002–2004) Luc Besson (1993–1997) |
Fills | Shanna Besson () Luc Besson Diego Le Fur () Jean-Yves Le Fur |
Pares | Patrick Le Besco i Catherine Belkhodja |
Germans | Isild Le Besco Kolia Litscher Jowan Le Besco Léonor Graser |
Premis | |
| |
Lloc web | maiwenn.com |
|
Maïwenn va protagonitzar diverses pel·lícules com a actriu infantil i després adolescent, sobretot com «Elle» (la nena del paper principal interpretat per Isabelle Adjani) a la pel·lícula de 1983 L'été meurtrier.[2]
Després del seu matrimoni amb el director Luc Besson i del naixement de la seva filla Shanna el 1993,[3] Maïwenn va interrompre la seva carrera.[4] Durant aquest període només va aparèixer en un paper secundari a El professional (1994) que es va acreditar com Ouin-Ouin.[5] També va dirigir el making-of de la pel·lícula. Probablement la interpretació més recordada de Maïwenn en l'àmbit internacional sigui la de l'alienígena Diva Plavalaguna a El cinquè element (1997).
També va aparèixer a la pel·lícula de terror Haute tension (2003), la qual va coprotagonitzar amb Cécile de France.[2]
L'any 2006 va dirigir el seu primer llargmetratge, el semiautobiogràfic Pardonnez-moi.[1] La seva segona pel·lícula va ser el documental Le bal des actrices (2009).[6] El reconeixement internacional va arribar-li amb la seva tercera pel·lícula, el drama social Polisse (2011), que va guanyar el Premi del Jurat al 64è Festival Internacional de Cinema de Canes.[2] Les tres pel·lícules presenten Maïwenn amb una càmera, fruit d'una fascinació infantil pel mètode de les caixes xineses i del seu interès d'explicar la història dins d'una història.[6] La seva pel·lícula Mon roi (2015)[7] va competir per la Palma d'Or al 68è Festival Internacional de Cinema de Canes.[8][9]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.