(1756-1825) Rei de Baviera From Wikipedia, the free encyclopedia
Maximilià I de Baviera, altrament dit Maximilià I Josep de Baviera, (Schwetzingen, 1756 - Múnic 1825) va ser el primer rei de Baviera, el primer sobirà bavarès que no pertanyia a la branca principal de la família dels Wittelsbach sinó a la secundària, la comtal palatina. Gràcies a la unió entre els Wittelsbach de Baviera i els del Palatinat es pogueren reunir tots els territoris històrics de la família sota un únic sobirà. Anteriorment ja tenia els títols de duc de Zweibrücken (de 1795 a 1799) i elector de Baviera (com a Maximilià IV Josep de 1799-1805).
 |
Aquest article tracta sobre el rei de Baviera del segle XIX. Si cerqueu el Príncep Elector de Baviera del segle XVII, vegeu «Maximilià I de Baviera». |
Nascut a Schwetzingen, prop de Heidelberg, el 27 de maig de 1756, era fill del comte palatí Frederic Miquel de Zweibrücken-Birkenfeld i de l'aristòcrata Maria Francesca de Sulzbach. Els comtes palatins eren una branca secundària de la família dels Wittelsbach de Baviera nascuts per la lògica medieval de partir les herències i de deixar a cada fill una part dels territoris familiars.
Educat majoritàriament a França, ben aviat entrà a formar part de l'exèrcit francès on escalà amb pocs anys fins a la posició de general. Ara bé, en el moment en què esclatà la revolució canvià les armes franceses per les austríaques. L'any 1795 heretà el Ducat de Zweibrücken de part del seu germà el duc Carles II.
A als dominis familiars del comtat palatí s'hi afegí, l'any 1799, l'Electorat de Baviera a conseqüència de l'extinció de la branca familiar que regnava a Baviera.
Políticament parlant Maximilià I de Baviera fou més que brillant, a través d'una hàbil política de matrimonis casà una de les seves filles amb el fill de la primera esposa de Napoleó I de França i una altra amb l'emperador Francesc I d'Àustria, assegurant-se que Napoleó l'elevés al rang de rei de Baviera en 1805[1] pel tractat de Pressburg a la finalització de la Tercera Coalició.[2] i que després amb la caiguda de l'emperador francès, els austríacs li mantinguessin el títol i no el penalitzessin pel seu suport als francesos.
A més a més, aconseguí pel Tractat de París de 1814[3] intercanviar el comtat del Tirol que li havia cedit Napoleó per l'arquebisbat de Würzburg amb Àustria aconseguit una major unitat i continuïtat territorial del regne bavarès.
Casat en dues ocasions, en primeres núpcies ho feu amb la princesa Augusta Guillemina de Hessen-Darmstadt, filla de Jordi Guillem de Hessen-Darmstadt, de la qual tingué:
Es casà en segones núpcies amb la princesa Carolina de Baden, filla de Carles Lluís de Baden, amb la qual tingué:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=small}
