sociòleg austríac From Wikipedia, the free encyclopedia
Max Adler (Viena, 1873-1937), Va ser un sociòleg, jurista, polític i filòsof marxista austríac i un dels principals representants de l'austromarxisme.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 gener 1873 Viena (Imperi austrohongarès) |
Mort | 28 juny 1937 (64 anys) Viena (Estat Federal d'Àustria) |
Sepultura | Antic Cementiri Jueu de Viena |
Substitute Member of the Constitutional Court of Austria (en) | |
30 desembre 1924 – 15 febrer 1930 | |
Membre del Landtag de Baixa Àustria | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Viena |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia, ciències polítiques, sociologia, marxisme i pedagogia |
Ocupació | polític, catedràtic, politòleg, sociòleg, filòsof, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Viena |
Partit | Partit Socialdemòcrata d'Àustria |
Família | |
Germans | Oskar Adler |
Max Adler va estudiar filosofia i dret, i es va doctorar el 1896. Va treballar com advocat professional. Va començar a ensenyar al "Cercle de Schönbrunn" a principis de l'estiu de 1919. El 1920 va obtenir l'habilitació com a professor de sociologia i filosofia social. Va ser catedràtic de dret polític a la Universitat de Viena.
Afiliat al Partit Obrer Socialdemòcrata d'Àustria (Sozialdemokratische Arbeiterpartei in Österreich, SDAPÖ) el 1893, va formar part de la seva ala esquerra. Va formar de l'Associació Lliure dels Estudiants Socialistes (Freie Vereinigung Sozialistischer Studenten). De 1919 a 1921 va ser membre socialdemòcrata del parlament regional de Niederösterreich. Adler, entre 1904 i 1923, amb Rudolf Hilferding, va ser editor de "Marx-Studien". Des d'aquest àmbit participaren el 1910-1911, amb l'historiador marxista rus David Riazanov, en un projecte d'edició de les obres completes de Karl Marx que no va reeixir. Adler era professor de l'escola de formació dels socialdemòcrates austríacs. Internacionalista, es va oposar a la Primera Guerra Mundial. I, en contra de la majoria del partit socialdemòcrata, va defensar posicions pacifistes des del "Cercle Karl Marx" de Viena, al costat d'altres militants internacionalistes com Josef Strasser, Therese Schlesinger, Gabriele Proft i Robert Danneberg. Després de la vaga de gener de 1918 es varen formar a Àustria consells obrers. Adler mateix va ser membre del consell de Viena. El 1919 publicà "Democràcia i consells obrers", lluny del comunisme però un text que volia establir un diàleg amb els comunistes des de l'esquerra del socialisme.
Es va oposar teòricament i ideològicament als bolxevics i va predir que la política leninista seria l'instrument d'una nova opressió.[1]
El 1926 va publicar "Politische oder soziale Demokratie" (Democràcia política i democràcia social).[2]
L'obra d'Adler es va centrar en l'objectiu de proporcionar una fonamentació teòrica a la sociologia mitjançant l'aplicació sistemàtica de l'epistemologia kantiana a l'estudi de les societats, en el marc de la concepció materialista de la història. La voluntat de conciliar la teoria del coneixement de Kant amb el materialisme històric ja es troba present a la seva primera obra important "Kausalität und Teleologie im Streite um die Wissenschaft" (Causalitat i teleologia en la lluita entorn de la ciència), publicada el 1904 en els "Marx-Studien", on introduí el concepte d'un coneixement "a priori" dels fenòmens socials, fundat en una consciència social que vendria exigida per la mateixa natura i necessitats del pensament, i que seria condició transcendent en la socialització històrica.
El "transcendentalisme social" d'Adler va significar un esforç per dotar d'una base epistemològica al conjunt de lleis causals que regeixen el desenvolupament material i econòmic de la història. D'aquesta forma, el marxisme s'havia d'alliberar de la metafísica materialista, a la manera com Kant havia fet el mateix en les ciències naturals en fonamentar epistemològicament la mecànica newtoniana.
La síntesi de les doctrines de Kant i de Marx va constituir el tema de nombrosos estudis històrics i teòrics dedicats per Adler als dos autors: "Marx als Denker" (Marx com a pensador), de 1908; "Wegweiser. Studien zur Geistesgeschichte des Sozialismus" (El pal indicador. Estudis sobre la història intel·lectual del socialisme), de 1914; "Kant un der Marxismus" (Kant i el marxisme), de 1925, i "Das Soziologische in Kants Erkenntniskritik" (El sociològic en la crítica del coneixement de Kant), de 1925. Influït pel corrent de pensament marxista iniciada per E. Bernstein i que va comptar amb F. Staudinger i K. Vorländer entre els seus seguidors, Adler va procurar accentuar la importància dels temes ètics més enllà de les consideracions d'ordre històric i econòmic, dedicant a aquesta qüestió la seva obra "Ethik und Naturalismus" (Ètica i naturalisme, 1910).
Altres de les seves obres importants són "Problemes marxistes: Contribucions a la teoria de la concepció materialista de la història i de la dialèctica" (Marxistische Probleme, 1913); "El sentit històrico-social de l'obra de Karl Marx" (Der sozialgeschichtliche Sinn der Lehre von Karl Marx, 1914); "El marxisme com a doctrina proletària de la vida" (Der Marxismus als proletarische Lebenslehre, 1922); "Manual de la concepció materialista de la història" (Lehrbuch der materialistische Geschichtsauffassung, 1930) i "L'enigma de la societat. Cap a una fonamentació crítica del coneixement en les ciències socials" (Die Rätsel der Gesellschaft. Zur erkenntniskritischen Grundlegung der Sozialwissenschaften, 1936).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.