From Wikipedia, the free encyclopedia
Una mater lectionis (locució llatina que significa "mare de lectura", en hebreu אם קריאה) és una consonant d'un abjad (alfabet hebreu principalment) que s'empra per a transcriure vocals. En hebreu, les lletres que poden fer de matres lectionis són l'àlef א, la he ה, la vau ו i la iod י.
L'ús d'aquesta locució s'atribueix generalment al gramàtic Agathius Guidacerius, referint-se al seu Peculium Agathi,[1] tal com ho va fer el gramàtic Gilbertus Genebrardus.[2] Tot i això, Guidacerius no parla de "mater lectionis" sinó de "matres, scilicet sermonis" (mares, ben entès de la parla).
La lectura de textos que usen un abjad com a sistema d'escriptura pot resultar difícil, puix que en un abjad només s'escriuen les consonants. Per aquest motiu s'empren matres lectionis: per a facilitar la lectura, tot i que les raons per les quals l'ús d'una determinada consonant indica la presència d'una determinada vocal apareixen relativament complexes. Poden ser de caràcter fonètic, etimològic o merament pràctic.
Els casos més freqüents d'ús de matres lectionis són els de la vau i la iod per a les vocals [u]/[i] i [i]/[e] respectivament.
Exemples:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.