Marta Flores

Marta Mateos de Paz^[1] (Barcelona, 8 de gener de 1913^[2] - Barcelona, 18 de febrer de 2005),^[1] coneguda amb el sobrenom artístic de Marta Flores, fou una actriu catalana que va aparèixer a més de noranta produccions durant la seva extensa carrera. Als anys trenta i quaranta Flores fou actriu protagonista de pel·lícules com Romeu i Julieta.^[3] A poc a poc va perdre protagonisme i passà a fer paper secundaris.

Marta Flores

Biografia
Naixement	8 gener 1913 Barcelona
Mort	18 febrer 2005 (92 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	actriu
Activitat	1937 - 2002
Premis
(1996)  Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya (1984)  Germandat del Cinema

Carrera professional

Marta Flores inicià la seva trajectòria professional damunt dels escenaris. Als tretze anys ja feia obres no professionals. Poc tardà en professionalitzar-se, als disset anys ja treballava en companyies com les d'Enric Guitart i Antoni Herrero. L'any 1936 començà com a actriu de doblatge, per a la Metro-Goldwyn-Mayer, i debutà al cinema, al film Los héroes de barrio (1936) d'Armando Vidal.^[4] Va posar veu a artistes com Esther Williams, Lana Turner, Jane Wyman i Jessica Tandy, entre d'altres.^[2] El primer cop que utilitza el sobrenom de Marta Flores fou a Romeu i Julieta (1940) de Josep Maria Castellví, on interpretà el seu primer paper protagonista. També fou col·laboradora de revistes com Cinema on va escriure de 1946 a 1948. L'any 1949 Flores es traslladà a Argentina on si està set anys. A Amèrica Llatina col·laborar amb ràdio, televisió i cinema. En tornà a Catalunya continuà vinculada amb el cinema. Va aparèixer a programes de TVE com Estudio 1 i Noches de sábado. L'any 1978 va deixar el teatre.^[4] Més tard fundà la seva propia agencia de representació d'intèrprets.^[2]

Filmografia seleccionada

• 1936. Los héroes del barrio. Dirigida per Armando Vidal
• 1936. Usted tiene ojos de mujer fatal. Dirigida per J. Parellada
• 1940. Romeu i Julieta. Dirigida per Josep Maria Castellví
• 1941. Melodias prohibidas. Dirigida per Francesc Gibert
• 1941. El 13.000. Dirigida per Ramon Quadreny
• 1941. El sobre lacrado. Dirigida per Francisco Gargallo
• 1942. Goyescas. Dirigida per Benito Perojo
• 1943. Fin de curso. Dirigida per Iganci F. Iquino
• 1945. Tamara o la hija del circo. Dirigida per Julián Torremocha
• 1948. Vida en sombras. Dirigida per Llorenç Llobet i Gràcia
• 1948. Don Juan de Serrallonga. Dirigida per Ricard Gascón
• 1950. Brigada criminal. Dirigida per Iganci F. Iquino
• 1953. Misión extravagante. Dirigida per Ricard Gascón
• 1953. Milagro en la ciudad. Dirigida per Joan Xiol i Marchal
• 1955. Serenata en México. Dirigida per Chano Urueta
• 1958. Un vaso de whisky. Dirigida per Julio Coll
• 1958. El niño de las monjas. Dirigida per Iganci F. Iquino
• 1958. La tirana. J. de Orduña
• 1959. Miss Cuplé. Dirigida per Pedro Lazaga
• 1960. La mentira tiene cabellos Ojos. Dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi
• 1961. No dispares contra mí. Dirigida per Josep María Nunes
• 1963. Vida de familia. Dirigida per José Luis Font
• 1964. El hijo de Gabino Barrera. Dirigida per René Cardona
• 1964. El zurdo. Dirigida per Arturo Martínez
• 1965. Estambul 65. Dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi
• 1967-68. Elisabet. Dirigida per A. Martí
• 1974. La llarga nit de juliol. Dirigida per L. J. Comeron
• 1975-76. La ciutat cremada. Dirigida per A. Ribas
• 1979. La verdad sobre el caso Savolta. A. Drove
• 1984. Una rosa al viento. Dirigida per Miquel Iglesias
• 1985. Crónica sentimental en rojo. Dirigida per Francesc Rovira i Beleta
• 1988. L'aire d'un crim. Dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi

Reconeixements

• 1984. Medalla d'or de la Germandat del Cinema
• 1996. Medalla d'or de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya