Marta Casals Istomin
música porto-riquenya From Wikipedia, the free encyclopedia
Marta Casals Istomin (Humacao, 2 de novembre de 1936), nascuda Marta Montañez Martínez, és una violoncel·lista, professora i directora artística de música clàssica porto-riquenya.[1] Pertanyent a una família de músics aficionats, el 1948 va obtenir una beca per a aprendre a tocar el violoncel a Nova York.[2] El 1951 va conèixer a Prada de Conflent a Pau Casals on va tornar el 1954 com a alumna seva. El 1957 es van casar a Puerto Rico[3] i van fundar el Festival Casals a San Juan de Puerto Rico. El 1959 van fundar el Conservatori de Puerto Rico.[4][5] A la mort de Pau Casals el 1973 se'n va fer càrrec.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Marta Angélica Montañez Martínez 2 novembre 1936 (88 anys) Humacao (Puerto Rico) |
| Formació | Mannes School of Music Escola Marymount de Nova York |
| Activitat | |
| Ocupació | professora de música, violoncel·lista |
| Ocupador | Escola de Música de Manhattan |
| Instrument | Violoncel |
| Família | |
| Cònjuge | Eugene Istomin (1975–2003) Pau Casals i Defilló (1957–1973) |
| Premis | |
El 1975 es va casar amb Eugene Istomin, de qui es va quedar vídua el 2003.[3] El 1979 dimití com a presidenta dels Festival Casals per a ser directora artística del John F. Kennedy Center for the Performing Arts a Washington DC fins al 1990. Del 1990 al 1997 es va fer càrrec dels Encounters musicals d'Evian, a França.[6] Entre juliol de 1992 i octubre de 2005 va ser presidenta de la Manhattan School of Music de Nova York.[7] També és presidenta de la Fundació Pau Casals. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.[8]
Parla amb prou fluïdesa català,[3] castellà, francès i anglès. Ha estat membre de la primera delegació cultural a la República de la Xina (1980), membre del Consultiu dels EUA Consultiu sobre Cultura per a UNESCO a Ciutat de Mèxic i París (1980), i delegada al Fòrum d'Arts Mundial a Ginebra, Suïssa (1989, 1990).[5]
El 1993 va participar en la fundació de l'Acadèmia Klonberg com a mecenes, formant part des de llavors del seu consell artístic assessor.[9]
El 2 de novembre de 2015 Marta Casals rep el premi Living Legend atorgat per la Biblioteca del Congrés dels EUA.[10]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.