Marta Casals Istomin

Marta Casals Istomin (Humacao, 2 de novembre de 1936), nascuda Marta Montañez Martínez, és una violoncel·lista, professora i directora artística de música clàssica porto-riquenya.^[1] Pertanyent a una família de músics aficionats, el 1948 va obtenir una beca per a aprendre a tocar el violoncel a Nova York.^[2] El 1951 va conèixer a Prada de Conflent a Pau Casals on va tornar el 1954 com a alumna seva. El 1957 es van casar a Puerto Rico^[3] i van fundar el Festival Casals a San Juan de Puerto Rico. El 1959 van fundar el Conservatori de Puerto Rico.^[4][5] A la mort de Pau Casals el 1973 se'n va fer càrrec.

Marta Casals Istomin

(2007)
Biografia
Naixement	(es) Marta Angélica Montañez Martínez 2 novembre 1936 (88 anys) Humacao (Puerto Rico)
Formació	Mannes School of Music Marymount School, Nova York
Activitat
Ocupació	professora de música, violoncel·lista
Ocupador	Escola de Música de Manhattan
Instrument	Violoncel
Família
Cònjuge	Eugene Istomin (1975–2003) Pau Casals i Defilló (1957–1973)
Premis
(2015)  Llegenda Viva de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units (2001)  Creu de Sant Jordi

El 1975 es va casar amb Eugene Istomin, de qui es va quedar vídua el 2003.^[3] El 1979 dimití com a presidenta dels Festival Casals per a ser directora artística del John F. Kennedy Center for the Performing Arts a Washington DC fins al 1990. Del 1990 al 1997 es va fer càrrec dels Encounters musicals d'Evian, a França.^[6] Entre juliol de 1992 i octubre de 2005 va ser presidenta de la Manhattan School of Music de Nova York.^[7] També és presidenta de la Fundació Pau Casals. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.^[8]

Parla amb prou fluïdesa català,^[3] castellà, francès i anglès. Ha estat membre de la primera delegació cultural a la República de la Xina (1980), membre del Consultiu dels EUA Consultiu sobre Cultura per a UNESCO a Ciutat de Mèxic i París (1980), i delegada al Fòrum d'Arts Mundial a Ginebra, Suïssa (1989, 1990).^[5]

El 1993 va participar en la fundació de l'Acadèmia Klonberg com a mecenes, formant part des de llavors del seu consell artístic assessor.^[9]

El 2 de novembre de 2015 Marta Casals rep el premi Living Legend atorgat per la Biblioteca del Congrés dels EUA.^[10]

Referències

1. Morgades, Lourdes «"Lo más grande que he hecho es cuidar del maestro Casals"». El País, 29-05-2010 [Consulta: 9 maig 2016].
2. Mars, Amanda «“Pau Casals estaba solo, yo era su ayudante, y entonces… ‘revolú”» (en castellà). El País [Madrid], 11-05-2019. ISSN: 1134-6582.
3. «“Hoy les animaría a preservar su lengua” Marta Casals Istomin, viuda de Pau Casals» (en castellà) p. 35. La Vanguardia, 15-09-2011. [Consulta: 19 gener 2022].
4. «Marta Casals Istomin: Perfil». The Puerto Rico Herald, 13-08-1999. Arxivat de l'original el 2 de març 2008 [Consulta: 16 abril 2016].
5. «Library of Congress Concert Will Honor Marta Casals Istomin» (en anglès). Library of Congress, 02-11-2015. [Consulta: 24 octubre 2021].
6. Sturm, George. «Marta Casals Istomin». Encounters. Music Associates of America. [Consulta: 9 novembre 2016].^{[Enllaç no actiu]}
7. Mattison, Ben. «Marta Istomin to Step Down as President of Manhattan School of Music» (en anglès). Playbill, 23-09-2004. [Consulta: 11 gener 2022].
8. «Marta Casals Istomin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
9. «Kronberg Academy to get state-of-the-art new home» (en anglès). The Strad, 19-07-2017. [Consulta: 1r gener 2022].
10. «Marta Casals rep el premi Living Legend atorgat per la Biblioteca del Congrés dels EUA». VilaWeb, 23-10-2015. Arxivat de l'original el 7 de maig 2016 [Consulta: 16 abril 2016].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

• El suplement - Sílvia Cóppulo entrevista Marta Casals, viuda de Pau Casals a YouTube