Marquesat de la Quadra

El Marquesat de la Quadra (també: de la Cuadra)^[1] és un títol nobiliari creat el 31 de març del 1757 pel rei Ferran VI, amb el vescomtat previ de Sant Agustí, a favor de Lluís de Carbonell i de Ferràs, I baró de Guia Real i senyor de la quadra de Sant Agustí de Lluçanès.^[2]

Marquesat de la Quadra

Tipus	marquesat jurisdiccional
Primer titular	Lluís Carbonell i de Ferràs
Rei	Ferran VI
Data	31 de març de 1757
Actual titular	Caducat
Estat	Espanya

Lluís de Carbonell i de Ferràs era cavaller de l'Orde de Sant Jaume, regidor degà de la ciutat de Barcelona i tinent coronel de Dragons. Havia obtingut anteriorment el títol de baró de Guia Real el 12 de desembre del 1752, de mans del mateix rei. Va rebre tots dos títols en atenció als seus mèrits i serveis, així com als del seu pare Josep de Carbonell i Solier, coronel d'infanteria, que va servir de guia al rei Felip V el 1706, quan es va aixecar el setge de Barcelona. El seu ascendent, Pere Carbonell, havia estat honrat per Ferran el Catòlic, el 23 de febrer del 1481, amb el Privilegi de Generós, pels seus mèrits en l'alliberament de la reina Joana Enríquez, que es trobava assetjada a Girona.^[3]

Títol caducat en l'actualitat.

Marquesos de la Quadra

	Titular	Període
Creació pel rei Ferran VI
I	Lluís de Carbonell i de Ferràs	1757-1795
II	Josep d'Oliveres i de Carbonell	1795-1796
III	Josep Maria d'Oliveras i de Ros	1796-1830
IV	Joan Maria d'Oliveras i d'Estanyol	1830-1879

Història

• Lluís Carbonell i de Ferràs,^[4] I marquès de la Quadra, I vescomte de Sant Agustí, I baró de Guia Real, cavaller de l'Orde de Sant Jaume, regidor degà de la ciutat de Barcelona, i tinent coronel de Dragons. L'abril del 1795, el va succeir el seu nebot:
• Josep d'Oliveres i de Carbonell,^[5] II marquès de la Quadra. El 30 de maig del 1796, el va succeir el seu primogènit:
• Josep Maria d'Oliveras i de Ros, III marquès de la Quadra. El 1830, el va succeir el seu germà:
• Joan Maria d'Oliveras i d'Estanyol,^[6] IV marquès de la Quadra.