Marisa Roesset Velasco, també escrit Roësset (Madrid, 6 de març de 1904 - 18 de novembre de 1976), va ser una pintora espanyola.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 març 1904 Madrid |
Mort | 18 novembre 1976 (72 anys) Madrid |
Sepultura | cementiri de San Isidro |
Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran |
Activitat | |
Ocupació | pintora |
Gènere | Retrat i pintura religiosa |
Professors | Fernando Álvarez de Sotomayor Zaragoza, José María López Mezquita i Daniel Vázquez Díaz |
Família | |
Parella | Lola Rodríguez Aragón (–1979) |
Premis | |
Roesset va començar pintant durant la seva infància, sota la supervisió de la seva tia, la pintora María Roësset Mosquera.[2] La seva cosina, Marga Gil Roësset, va ser escultora, dibuixant i il·lustradora.[3]
Es va formar posteriorment a l'Escola de Belles arts de San Fernando. Allí va tenir per professors a Fernando Álvarez de Sotomayor, José María López Mesquita i Daniel Vázquez Díaz,[1] compartint aules amb Salvador Dalí, Victorina Durán o Lucía Sánchez de Saornil, entre altres.[2]
Es va donar a conèixer exposant en el Lyceum Club Femenino, institució de la qual no va ser membre, malgrat mantenir idees feministes.[2] Va remetre les seves obres a l'exposició celebrada en el Museu Nacional d'Art Modern de Madrid el 1929 i dos anys més tard al concurs de Pintura, Escultura i Gravat organitzat pel Círculo de Belles Artes de Madrid.[1]
Va participar igualment en l'Exposició Internacional de pintura, escultura, dibuix i gravat organitzada per la Junta de Museus de Barcelona en el marc l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, que es va fer al Palau de Congressos de la ciutat.[4] Ho va fer amb l'oli titulat Repòs, amb el qual va obtenir una medalla i que avui forma part de la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[3][5]
També va prendre part a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid al 1934 amb un retrat i una Mare de Déu. Segons el catàleg d'aquesta exposició, en aquell moment residia al carrer Columela de Madrid i era professora de la pintora María del Carmen Ochoa y del Campo.[6] Dos anys més tard, hi va participar de nou amb les obres titulades San Juan Bautista, niño (reproduïda al catàleg) i La isla desierta.[7]
Va obtenir dues terceres medalles en Exposicions Nacionals, amb les seves obres Autoretrat (1924) i Repòs (1929). Posteriorment, va obtenir una segona el 1941 amb el quadre L'Anunciació.[1]
Passada la Guerra Civil va seguir amb la seva carrera artística, exposant a les Exposicions Nacionals de 1941, 1943,[8] 1945[9] i 1948.[10] Va presentar obres en l'exposició del Women International Art Club de 1947 i un any després en l'exposició Internacional de Buenos Aires.[1] Els anys 1950 i 1952 novament prenia part en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid amb una obres de temàtica religiosa.[11][12]
Va treballar el retrat i els temes religiosos.[1] No va pertànyer a cap corrent artístic específic, mantenint una identitat pròpia.[2]
Va viure discretament una relació lesbiana amb la professora de l'Escola de Cant de Madrid, Lola Rodríguez Aragón, amb la qual va conviure i a la va deixar la seva obra pictòrica a la seva mort, esdevinguda el 1976 a conseqüència del càncer.[2]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.