From Wikipedia, the free encyclopedia
Marie François Xavier Bichat (Thoirette, Jura, 14 de novembre del 1771 – París, 22 de juliol, o Lió, 21 de juliol[1] del 1802) va ser un metge francès, considerat el pare de la histologia i la patologia modernes.[2][3]
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Nom original | (fr) Xavier Bichat |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 14 novembre 1771 Thoirette (Regne de França) |
| Mort | 22 juliol 1802 (30 anys) París |
| Causa de mort | febre tifoide, probablement |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 8 Grave of Xavier Bichat (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Anatomia patològica, histologia i medicina |
| Ocupació | anatomista, cirurgià, patòleg, metge, fisiòleg |
| Membre de | |
| Professors | Marc-Antoine Petit i Pierre Joseph Desault |
| Premis | |
Signatura  | |
  | |
Malgrat haver de treballar sense comptar amb un microscopi, les seves investigacions van representar un gran avenç per entendre el cos humà. Bichat fou el primer a introduir el concepte de "teixit" com a element constitutiu del cos humà, tant a nivell morfològic com fisiològic.[4]
Inicià els seus estudis de medicina a Lió, però arran del setge del 1793, se n'anà a París,[5] on els va prosseguir. A París, esdevé deixeble i més tard amic i ajudant del gran cirurgià i anatomista Pierre-Joseph Desault, de qui en publicaria i arxivaria l'obra quan es va morir el 1795.[2]
El 1797, començà la seva activitat docent i aviat gaudí d'un gran nombre de deixebles. El 1800, fou nomenat metge de l'Hôtel-Dieu de París, a l'edat de 29 anys. En aquests anys apareixen les seves grans obres. Tanmateix, tanta activitat li afectaren la salut i, com a conseqüència d'una caiguda a les escales de l'Hôtel-Dieu, mor l'any 1802.
Bichat va renovar l'anatomia mitjançant la pràctica d'autòpsies i l'experimentació. Va descriure els "teixits" com les unitats fonamentals que expliquen els processos fisiològics de l'organisme i les alteracions patològiques en les malalties.
Les seves obres publicades foren:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
