Maria de Valois

Maria de Valois (francès: Marie de Valois) (Fontainebleau, 1309 - Nàpols, 23 d'octubre de 1332) era la filla gran de Carles de Valois per la seva tercera esposa Mahaut de Châtillon. Era membre de la Casa de Valois. Un dels seus cinc fills va ser la reina Joana I de Nàpols.

Maria de Valois

Biografia
Naixement	1309 Fontainebleau (França)
Mort	23 octubre 1332 (22/23 anys) Nàpols (Itàlia)
Causa de mort	trastorn puerperal
Sepultura	basílica de Santa Clara
Altres
Títol	Reina Duquessa Princesa
Família	Dinastia Valois
Cònjuge	Carles de Calàbria (1324 (Gregorià)–)
Fills	Joana I de Nàpols, Charles Martel, Maria of Calabria
Pares	Carles I de Valois   i Mahaut de Châtillon
Germans	Carles II el Magnànim Felip VI de França Margarida de Valois Isabela de Valois Blanca de Valois Caterina de Valois-Courtenay Joana de Valois Isabel de Valois Joana de Valois Lluís de Valois

Orígens familiars

Maria era filla de Carles de Valois i Mahaut de Chatillon.^[1] Es va casar amb Carles, duc de Calàbria, el 1323, quan només tenia catorze anys.^[2] Carles es va casar amb ella després de la mort de la seva primera esposa, Catherine d'Àustria, que havia mort sense tenir fills a Carles. Marie es va guanyar l'agraïment de les dones gentils de Florència quan va persuadir el seu marit perquè els permetés portar el que podien permetre's.^[3]

Filla petita del comte Carles I de Valois i la seva tercera esposa Mafalda de Chatillon. Era neta per línia paterna del rei Felip III de França i Elisabet d'Aragó, i per línia materna de Guiu III de Chatillon.

Núpcies i descendents

Es casà l'11 de gener de 1324 a París amb el duc Carles de Calàbria, fill del rei Robert I de Nàpols i la seva esposa Violant d'Aragó. Del seu matrimoni tingueren:

• la infanta Joana I de Nàpols (1326-1382), reina de Nàpols
• l'infant Carles Martí de Nàpols (1327)
• la infanta Maria de Nàpols (1328-1366), casada el 1343 amb el seu cosí Carles Durazzo i el 1355 amb Felip II de Tarent, emperador titular de Constantinoble

El marit de Marie va morir el 1328 i mai es va tornar a casar. Va morir el 1332 als 22 anys, durant un pelegrinatge a Bari.^[4] La van viure la seva mare i dues germanes.

Referències

1. Casteen, 2015, p. xii.
2. Kelly, 2003, p. 93.
3. Goldstone (2010), pàg. 17.
4. Émile-G. Leonardo: Història de Joan I, reina de Nàpols, comtessa de Provença (1343-1382): La joventut de la reina Joan, t. I, París i Mònaco, Auguste Picard, coll. “Memòries i documents històrics”, 1932, 730 p., p. 142

Bibliografia

• Casteen, Elizabeth. From She-Wolf to Martyr: The Reign and Disputed Reputation of Johanna I of Naples. Cornell University Press, 2015.
• Kelly, Samantha. The new Solomon: Robert of Naples (1309-1343) and Fourteenth-Century Kingship. Brill, 2003.
• Kelly, Samantha. «Religious Patronage and Royal Propaganda in Angevin Naples: Santa Maria Donna Regina in context». A: The Church of Santa Maria Donna Regina: "Art, Iconography and Patronage in Fourteenth-Century Naples. Routledge, 2016, p. 27-44.
• Goldstone, Nancy. Joanna, The Notorious Queen of Naples, Jerusalem and Sicily. London: Weidenfeld & Nicolson, 2010. ISBN 9780297860860.