Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies

Maria de Gràcia Pia de Borbó-Dues Sicílies (Gaeta, 2 d'agost de 1849 - Biarritz, 29 de setembre de 1882) va ser una princesa de les Dues Sicílies de la casa de Borbó i duquessa consort de Parma.

Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies

Nom original	(it) Maria Pia di Borbone-Due Sicilie
Biografia
Naixement	2 agost 1849 Gaeta (Itàlia)
Mort	29 setembre 1882 (33 anys) Biarritz (França)
Causa de mort	trastorn puerperal
Sepultura	Villa Borbone
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Duquessa Princesa
Família	Casa de Borbó-Dues Sicílies
Cònjuge	Robert I de Parma (1869–valor desconegut)
Fills	Lluïsa Maria de Borbó-Parma, Enric de Parma, Maria Immaculada de Borbó-Parma, Josep de Parma, Maria Teresa de Borbó-Parma, Maria Pia de Borbó-Parma, Beatriu de Borbó-Parma, Elies de Parma, Maria Anastàsia de Borbó-Parma, August de Borbó-Parma, Maria Lluïsa de Borbó-Parma, Ferran de Borbó-Parma
Pares	Ferran II de les Dues Sicílies   i Maria Teresa d'Àustria
Germans	Maria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies Immaculada de Borbó-Dues Sicílies Maria Immaculada de Borbó-Dues Sicílies Lluís de Borbó-Dues Sicílies Francesc II de les Dues Sicílies Gaietà de Borbó-Dues Sicílies Gener de Borbó-Dues Sicílies Pasqual de Borbó-Dues Sicílies Alfons de Borbó-Dues Sicílies

Orígens familiars

Va néixer el dia 2 d'agost de 1849 a Gaeta, filla del rei Ferran II de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria.^[1] Era neta per via paterna del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya i per via paterna ho era de l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg.

Fou germana d'Alfons de Borbó-Dues Sicílies, Maria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies, Gaietà de Borbó-Dues Sicílies i Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies.

Exili i matrimoni

L'any 1861 hagué de marxar de Nàpols a conseqüència de la invasió garibaldina i piemontesa del Regne de les Dues Sicílies i la posterior incorporació al Regne d'Itàlia.

Es va allotjar a Roma al costat del papa Pius IX, el seu padrí.^[2]

Per influència del papa,^[2] va contraure matrimoni el 5 d'abril de 1869 amb el duc Robert I de Parma,^[3] fill del duc Carles III de Parma i de la princesa Lluïsa de França i es trobava a l'exili romà a conseqüència de l'ocupació del ducat parmesà des de l'any 1859 per les tropes piemonteses.

Pel seu matrimoni va esdevenir infanta d'Espanya.^[1] La parella va estar residint a diferents llocs d'Europa com Roma, Canes, Wartegg, Pau o Biarritz, a causa de la unificació italiana, i la princesa es dedicà sobretot a la vida materna.^[2]

La parella tingué dotze fills:^[2]

• Maria Lluïsa (Roma, 1870 - Sofia, 1899), casada amb Ferran I de Bulgària.

• Ferran (Bolzano, 1871 - Canes, 1872).

• Lluïsa (Canes, 1872 - Brunnsee, Àustria, 1943).

• Enric de Parma (Castell Wartegg, 1873 - Pianore, 1939).

• Maria Immaculada (Castell Wartegg, 1874 - Pianore, 1914.

• Josep de Parma (Biarritz, 1875 - Pianore, 1950).

• Maria Teresa (Biarritz, 1876 - Brunnsee, 1959).

• Maria Pia (Biarritz, 1877 i morta al Castell Wartegg el 1915.

• Elies de Parma (Biarritz, 1880 - Friedberg, 1959).

• Anastàsia (Biarritz, 1881 - 1881).

• August (Biarritz, 1882 - 1882).

Mort

Maria Pia morí a Biarritz el dia 29 de setembre de 1882.^[1]

Referències

1. Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España tras la derogación de la ley sálica (1830)». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 12, 2009, pàg. 350.
2. Mencacci, Paolo. Memorie documentate per la storia della rivoluzione italiana (en italià). Roma: Tipografia di Mario Armanni, 1881, p. 214.
3. Heras Borrero, Manuel de las «Los Borbones de España y el trono de San Luis». Hidalguía, núm. 163, 1980, pàg. 799.