filòsofa mallorquina From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria Pascuala Caro Sureda (Palma, 17 de juliol de 1768 – Palma, 12 de desembre de 1827) fou una científica il·lustrada, doctora en filosofia i religiosa mallorquina.[1][2][3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 juliol 1768 Palma (Mallorca) |
Mort | 12 desembre 1827 (59 anys) Palma (Mallorca) |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de València |
Activitat | |
Ocupació | filòsofa |
Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Família | |
Pare | Pere Caro Fontes i Maça de Liçana |
Germans | Joan Caro Sureda-Valero i Togores Josep Caro i Sureda Pere Caro Sureda |
De família pertanyent a l'aristocràcia valenciana i a la noblesa mallorquina, Maria Pascuala Caro i Sureda era filla del segon marquès de la Romana, Pere Caro i Fontes, i de Margalida Sureda i de Togores, hereva del gran patrimoni dels Sureda-Valero, aristòcrates il·lustrats mallorquins.[4][3]
Excepcionalment per al seu temps, la seva mare va procurar que els seus fills, tant homes com dones, rebessin una educació formal, malgrat que a les filles no els va ser permès estudiar a la universitat. Així, Maria Pascuala Caro Sureda dominava les matèries filosòfiques, les ciències físiques i parlava set idiomes, entre els quals tenia un domini complet del llatí i l'àrab.[5][4]
Entre les seves obres es troba Ensayo de Historia, Física y Matemáticas, que el 1781 es va publicar a València. Es va doctorar en filosofia a la Universitat Literària de València, fet insòlit per a una dona en aquell temps. El 1779 va ser anomenada Acadèmica de Mèrit de l'Acadèmia de San Carlos a València.[5]
El 1789 va ingressar al Convent de les Dominiques de Santa Catalina de Siena situat a Palma i arribà a ser-ne priora. En aquest convent va desenvolupar una gran obra de temàtica poètica religiosa, com per exemple Novena del nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo o poesías místicas.[5]
D'ella es deia que era una dona modesta i senzilla a pesar de la seva genialitat, la seva bellesa i la seva jerarquia social. Va morir a l'edat de 59 anys.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.