Maria Pascuala Caro Sureda

Maria Pascuala Caro Sureda (Palma, 17 de juliol de 1768 – Palma, 12 de desembre de 1827) fou una científica il·lustrada, doctora en filosofia i religiosa mallorquina.^[1][2][3]

Maria Pascuala Caro Sureda

Biografia
Naixement	17 juliol 1768 Palma (Mallorca)
Mort	12 desembre 1827 (59 anys) Palma (Mallorca)
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de València
Activitat
Ocupació	filòsofa
Orde religiós	Orde dels Predicadors
Família
Pare	Pere Caro Fontes i Maça de Liçana
Germans	Joan Caro Sureda-Valero i Togores Josep Caro i Sureda Pere Caro Sureda

De família pertanyent a l'aristocràcia valenciana i a la noblesa mallorquina, Maria Pascuala Caro i Sureda era filla del segon marquès de la Romana, Pere Caro i Fontes, i de Margalida Sureda i de Togores, hereva del gran patrimoni dels Sureda-Valero, aristòcrates il·lustrats mallorquins.^[4][3]

Excepcionalment per al seu temps, la seva mare va procurar que els seus fills, tant homes com dones, rebessin una educació formal, malgrat que a les filles no els va ser permès estudiar a la universitat. Així, Maria Pascuala Caro Sureda dominava les matèries filosòfiques, les ciències físiques i parlava set idiomes, entre els quals tenia un domini complet del llatí i l'àrab.^[5][4]

Entre les seves obres es troba Ensayo de Historia, Física y Matemáticas, que el 1781 es va publicar a València. Es va doctorar en filosofia a la Universitat Literària de València, fet insòlit per a una dona en aquell temps. El 1779 va ser anomenada Acadèmica de Mèrit de l'Acadèmia de San Carlos a València.^[5]

El 1789 va ingressar al Convent de les Dominiques de Santa Catalina de Siena situat a Palma i arribà a ser-ne priora. En aquest convent va desenvolupar una gran obra de temàtica poètica religiosa, com per exemple Novena del nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo o poesías místicas.^[5]

D'ella es deia que era una dona modesta i senzilla a pesar de la seva genialitat, la seva bellesa i la seva jerarquia social. Va morir a l'edat de 59 anys.^[5]