Margaret Sanger
infermera i activista estatunidenca From Wikipedia, the free encyclopedia
Margaret Sanger (Corning, 14 de setembre de 1879 - Tucson, 6 de setembre de 1966) va ser una infermera i activista estatunidenca defensora del control de la natalitat i de l'eugenèsia (un dels punts més controvertits del seu pensament).[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Margaret Louise Higgins 14 setembre 1879 Corning (Nova York) |
| Mort | 6 setembre 1966 (86 anys) Tucson (Arizona) |
| Causa de mort | insuficiència cardíaca |
| Sepultura | Cementiri Green Wood |
| Formació | Claverack College |
| Activitat | |
| Camp de treball | Moviment reformador i contracepció |
| Ocupació | infermera, activista pels drets de les dones, directora de cinema, escriptora, sindicalista, columnista de sexe, activista, educadora |
| Partit | Partit Socialista d'Amèrica |
| Participà en | |
| 1952 | Third International Conference on Planned Parenthood (en) |
| 1951 | Second International Conference on Planned Parenthood (en) |
| 1950 | First International Conference on Planned Parenthood (en) |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Parella | H.G. Wells |
| Germans | Ethel Byrne |
| Premis | |
| | |
.jpg?lang=ca)
De família nombrosa, sa mare va tenir 18 embarassos i 11 fills, i catòlica, va exercir d'infermera, període en què es va conscienciar sobre la limitació dels parts pel bé de la dona (tant des del punt de vista de la salut com de la qualitat de vida) com sobre la importància de distribuir mètodes anticonceptius per evitar l'embaràs; la seva promoció entre les dones la va portar a la presó.[1][2][3]
Va dedicar la seva vida a l'activisme polític; aconseguí que es legalitzés la primera clínica estatunidenca sobre salut reproductiva i la distribució de diafragmes entre dones de risc. Va fundar el primer centre de planificació familiar de la història.[1][2]
Als seus escrits es troba la influència del socialisme i l'optimisme il·lustrat, ja que creia que mitjançant la planificació familiar es podia millorar l'espècie humana.[2][4]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.