Marcial Álvarez
actor espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Marcial Álvarez (Madrid, 13 de març de 1966) és un actor espanyol.
Remove ads
Amb 16 anys comença la seva marxa en el teatre, concretament a Madrid, amb l'obra El maestro.[1] El 1985 dirigiria La rosa de papel de Valle-Inclán; aquest mateix any tornaria a dirigir amb Escorial juntament amb Daniel G. Pulido.
Moltes són les obres en les quals intervé en aquests primers anys: La malquerida, La gallarda, El caballero de Olmedo, El sueño de una noche de verano, i La bella Aurora, entre d'altres.
En 1997 apareix per primera vegada en televisió en la sèrie d'Antena 3 Los ladrones van a la oficina. Durant els següents anys, va participar amb petits papers en diferents sèries com Hermanas i Médico de familia.[2]
L'èxit televisiu li arriba amb El comisario en 1999. El personatge del subinspector Jorge San Juan "Pope" va calar en el públic durant dotze temporades; ampliant les seves intervencions en altres sèries de la cadena Tele 5: Hospital Central i Al salir de clase.[3]
També farà un parell d'incursions al cinema. De la mà d'Antonio Molero, va treballar en el curtmetratge Post-coitum. Aquest mateix any va intervenir en el llargmetratge Mi dulce de Jesús Mora (año 2002).
Durant els deu anys que va durar El comisario, Marcial va continuar treballant en teatre: Un paseo romántico, Baraka!, El club de la corbata i Don Juan Tenorio, entre d'altres.
Després del final de la sèrie El comisario (2009), Marcial Álvarez continua treballant en diferents muntatges teatrals: El hombre que quiso ser rey (Teatro María Guerrero, Madrid), La rosa de papel (Teatro Valle Inclán, Madrid) i Los gemelos de Plaute realitzada en diverses localitzacions com en la 55a edició del Festival de Teatre Clàssic de Mèrida[4] i Sagunt a escena, amb gran èxit de crítica i públic.[5]
Des de 2016 exerceix com a professor de l'assignatura Noves Tecnologies dels Mitjans Audiovisuals en la Facultat de Comunicació de la Universitat de Sevilla.
Remove ads
Trajectòria
Cinema
- Fase Terminal (2010) de Marta Génova (curtmetratge).
- Mi dulce (2002) de Jesús Mora.
- Post coitum (2002) d'Antonio Molero (curtmetratge).
Teatre
- El maestro (1982), dirigit per Fernando Rincón.
- Tres sombreros de copa (1983) de Miguel Mihura, dirigit per Fernando Rincón.
- La rosa de papel (1985) de Ramón María del Valle-Inclán, dirigit per Marcial Álvarez.
- Escorial (1985) de Michel de Ghelderode, dirigit per Marcial Álvarez y Daniel G. Pulido.
- Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín (1987) de Federico García Lorca, dirigit per Juan Carlos Pérez de la Fuente.
- Historias de fotomatón (1987), dirigit per Juan Carlos Pérez de la Fuente.
- La malquerida (1988) de Jacinto Benavente, dirigit per Miguel Narros.
- El caballero de Olmedo (1990), de Lope de Vega.
- Antígona (1990) de Sòfocles, dirigit per Pablo Calvo.
- Historia del zoo (1990) d'Edward Albee, dirigit per Pablo Calvo.
- La gallarda (1992) de Rafael Alberti, dirigit per Miguel Narros.
- El caballero de Olmedo (1993) de Lope de Vega, dirigit per Miguel Narros.
- Hiel (1993) de Yolanda Pallín, dirigit per Eduardo Vasco.
- Dar tiempo al tiempo (1994) de Calderón de la Barca, dirigit per Eduardo Vasco.
- La bella Aurora (1995) de Lope de Vega, dirigit per Eduardo Vasco.
- El sueño de una noche de verano (1996) de William Shakespeare, dirigit per Denis Rafter.
- Esopo (1996), dirigit per Vicente Rodado.
- El público (1997) de Federico García Lorca, dirigit per Francisco Ortuño.
- La dama boba (1997) de Lope de Vega, dirigit per Laila Ripoll.
- Lista negra (1997) de Yolanda Pallín, dirigit per Eduardo Vasco.
- Salvajes (1998) de José Luis Alonso de Santos, dirigit per Gerardo Malla.
- El castigo sin venganza (2000) de Lope de Vega, dirigit per Eduardo Vasco.
- Paseo romántico (2000) de varios autores, dirigit per Laila Ripoll.
- Don Juan Tenorio (2004) de José Zorrilla, dirigit per Natalia Menéndez.
- El club de la corbata (2004) de Fabrice Roger-Lacan, dirigit per Pep Antón Gómez.
- El castigo sin venganza (2005), de Lope de Vega.
- Don Juan Tenorio (2007) de José Zorrilla, dirigit per Natalia Menéndez.
- Baraka! (2006) de Maria Goos, dirigit per Josep Mª Mestres.
- Don Juan Tenorio (2008) de José Zorrilla, dirigit per Tamzin Townsend.
- El hombre que quiso ser rey (2008) d'Ignacio García May, dirigit per Ignacio García May.
- La rosa de papel (Avaricia, lujuria y muerte) (2009) de Ramón María del Valle-Inclán, dirigit per Salva Bolta - C.D.N.
- Los gemelos (2009) de Plauto, dirigit per Tamzin Townsend.
- Yerma (2012-2013), de Federico García Lorca, dirigit per Miguel Narros.
- El cojo de Inishmaan (2013-2014), de Martin McDonagh, dirigit per Gerardo Vera
- Pluto (2014), d'Aristòfanes, dirigit per Magüi Mira
- César y Cleopatra (2015), d'Emilio Hernández, dirigit per Magüi Mira
- El curioso incidente del perro a medianoche (2018), basada en la novel·la de Mark Haddon i adaptada al teatre por Simen Stephens, dirigit per José Luis Arellano García.[6]
Televisió
Remove ads
Premis
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads