Mapa meteorològic
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un mapa meteorològic és un mapa que mostra diverses caracterísitiques meteorològiques a través d'una ona particular en un moment determinat.[1] Els mapes meteorològics s'han fet servir des de la meitat del segle xix i es fan servir per a la recerca científica i el pronòstic meteorològic. Els mapes que fan servir línies isotermes mostren el gradient de temperatura, els quals poden ajudar a localitzar fronts meteorològics. Els mapes d'isotaques analitzen les línies d'igual velocitat de vent,[2] sota la constant pressió de superfície de 300 mb o 250 mb mostren on està localitzat el jet stream. L'ús de mapes de pressió constant d'un nivell entre 700 i 500 hPa poden indicar el moviment dels ciclons tropicals. Un tipus popular de mapa meteorològic és el d'anàlisi del temps en superfície amb les isòbares que indiquen baixes pressions i altes pressions. En aviació uns mapes especials indiquen les zones de turbulència.
L'ús de mapes meteorològics començà a mitjans del segle xix dins del marc de la investigació de la teoria dels sistemes de tempestes.[3]
Als Estats Units des de 1845 el desplegament de la xarxa de telègrafs va desenvolupar la informació meteorològica. La Smithsonian Institution va desenvolupar una xarxa d'observadors.[4] L'exèrcit dels Estats Units (U.S. Army Signal Corps) heretà aquesta xarxa per llei entre 1870 i 1874 la va expandir.
Al Regne Unit els primers esforços d'estandardització de la xarxa meteorològica es van fer a partir de 1855. Als Estats Units fins a 1905 Detroit no es va establir com l'hora estàndard.[5] Internacionalment les observacions meteorològiques en xarxes oficials no es van establir fins a l'any 1873.[6] A finals de 1910 es van posar en els mapes meteorològics el model noruec de ciclons.[7]
El 1969 van començar, als Estats Units, els esforços per automatitzar la confecció dels mapes meteorològics,[8] procés completat a la dècada de 1970.[9]
