catedràtica espanyola From Wikipedia, the free encyclopedia
Manuela B. Mena Marqués, més coneguda com a Manuela Mena (Madrid, 1949) és doctora en Història de l'art per la Universidad Complutense (1976) i actual cap de conservació del Museu del Prado. Experta en pintura dels segles XVII i XVII i en l'obra de Francisco de Goya, reconeguda internacionalment.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 gener 1949 (75 anys) Madrid |
Formació | Universitat Complutense de Madrid |
Activitat | |
Camp de treball | Estudi de la història de l'art, història de la pintura i Italian painting (en) |
Ocupació | historiadora de l'art, professora d'universitat, conservadora, comissària d'exposicions |
Ocupador | Universitat Autònoma de Madrid Museu del Prado |
Família | |
Cònjuge | Norman Rosenthal |
Va realitzar la seva tesi doctoral sobre el pintor italià Carlo Maratti amb la direcció d'Alfonso E. Pérez Sánchez. Un cop doctorada, va donar classes a la Universitat Autònoma de Madrid entre 1971 i 1981, data en què, per oposicions, va obtenir una plaça com a conservadora de dibuix al Prado. És una de les estudioses més respectades sobre l'obra de Francisco de Goya, havent publicat diverses obres sobre l'artista. Fou subdirectora del museu durant 16 anys i comissària de diverses exposicions, com Goya en Tiempos de Guerra que va tenir lloc al mateix museu.[1]
Una de les seves afirmacions més discutides va tenir lloc el 23 de juny de 2008[2] quan va assegurar davant d'un comitè d'experts sobre Goya que el seu famós quadre "El Coloso", realment havia sigut realitzat per l'únic ajudant i deixeble conegut del pintor, Asensio Julià.[3] Aquesta afirmació va crear un debat a nivell internacional.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.