Joan Baptista Guzmán i Martínez

Joan Baptista Guzmán i Martínez (Aldaia, Horta Sud, 1846 - Montserrat, 18 de març de 1909) fou un monjo benedictí, compositor, mestre de capella de diverses catedrals i director de l'escolania de Montserrat. El seu nom en ingressar a Montserrat era Manuel Guzmán i Martínez.

Joan Baptista Guzmán i Martínez

Biografia
Naixement	19 gener 1846 Aldaia (Horta Sud)
Mort	18 març 1909 (63 anys) monestir de Montserrat (Bages)
Activitat
Ocupació	organista, pedagog musical, compositor, mestre de capella
Ocupador	monestir de Montserrat, mestre de capella (1890–1909) Catedral de València, mestre de capella (1877–1888) Catedral de Valladolid, mestre de capella (1876–1877) Catedral d'Àvila, mestre de capella (1875–1876)
Professors	José María Úbeda Montés
Alumnes	Eduardo Torres Pérez
Orde religiós	Orde de sant Benet

Biografia

Ja abans de ser ordenat sacerdot, guanyà als vint-i-sis anys, per oposicions, el lloc d'organista segon de la catedral de Salamanca i posteriorment el de primer organista a la basílica de Covadonga (1872-75) i mestre de capella de les catedrals d'Àvila (1875), Valladolid (1876) i València (1877-88).^[1]

Va iniciar els seus estudis musicals amb el pare Marià Vera, que treballava com a organista de Torrent de l'Horta, província de València. Va fer la carrera eclesiàstica alhora que estudiava harmonia i cant amb Josep Piqueres, mestre de capella de la Catedral de València. I va continuar els seus estudis musicals amb Josep Maria Úbeda.

Després d'una frustrada vocació jesuítica, decidí entrar de monjo a Montserrat el 24 de novembre del 1888. Al final del 1889 fou nomenat director de l'escolania, que reformà en profunditat, i establí les bases de l'escolania actual. Amplià el repertori montserratí amb els polifonistes del segle xvi i amb els compositors clàssics i contemporanis.

Va transcriure una sèrie de composicions de Joan Baptista Comes i va compondre música majoritàriament vocal religiosa, la qual una bona part d'ella es va editar i difondre. Els originals els podem trobar a l'Arxiu de Musica del Monestir de Montserrat. Va fer unes 300 composicions religioses, entre les quals un himne a la Mare de Déu de Montserrat i un altre a Sant Benet.^[2]

Va compondre música majoritàriament vocal religiosa, la qual una bona part d'ella es va editar i difondre. Els originals estan conservats a l'Arxiu de Música del Monestir de Montserrat. També es conserven obres seves al fons musical de la Catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa.^[3]

Catàleg d'obres

Catàleg d'obres ordenat cronològicament:^[4]

• Missa a tres veus i cor amb orquestra (1864).
• Missa de Difunts a quatre veus i cor (1868).
• "O quam suavis est" a tres veus i cor (1868).
• Missa a tres veus i cor amb orquestra (1868).
• "Salve regina" a set veus (1870).
• "Missa Monacal" a dues veus alternes (1872).
• Dos Trisagis marians, a tres veus (1872).
• Himne a la mare de Déu de Covadonga, cor a una veu amb acompanyament de piano (1872).
• "Tota pulchra" a cinc veus, tenor obligat (1873).
• "O salutaris Hostia" a quatre veus i harmonium (1874).
• "Ave maris stella" a tres veus, cor i orquestra (1875).
• "O quam suavis est" a sis veus (1875).
• Respons pels Difunts a quatre veus (1876)
• "Te Deum" a tres veus (1876)
• "Veni sponsa Christi" tiple obligat i cor a tres veus (1876)
• "Ave Maria" baríton obligat i cor a quatre veus amb orquestra (1876)
• Cant al S. Cor de Maria, a una veu i cor a tres (1876)
• Missa d'Advent i Quaresma en La major, per a cor a quatre veus mixtes i orgue.^[5]
• Missa de difunts a quatre veus (1876)
• "Salve regina" a dues veus blanques (1876)
• "Salve regina" a dues veus blanques (1876)
• "O sacrum Convivium" a dues veus (1876)
• "Miserere" (1876)
• "Pange lingua" a sis veus (1877)
• "Trisagi a la Sma. Trinitat" a tres veus (1877)
• "Magnificat" a set veus amb dos cors (1877)
• "Salve regina" a set veus i cor (1877)
• "Miserere" a vuit veus en dos cors, violins, violoncel, contrabaix i piano (1878)

Referències

1. «Joan Baptista Guzmán i Martínez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Massot i Muntaner, Josep. Els creadors del Montserrat modern: cent anys de servei a la cultura catalana. L'Abadia de Montserrat, 1979. ISBN 8472023370.
3. Gregori i Cifré. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007.
4. Escofet, Plàcid. Tribut de grata recordança a la memòria del R. P. Guçman, Restaurador de l'Escolania de Montserrat, 1931.
5. Live performance (2022). Sanctus [Misa "en La Major"] (en sp). València: Capítol Catedralici.