Catedral de Terrassa

La catedral de Terrassa o basílica del Sant Esperit és un edifici religiós situat a la plaça Vella de Terrassa i dedicat al Sant Esperit. L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona, i va decidir fer servir la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. D'aquesta manera es recuperà l'antic bisbat d'Ègara que ja havia existit entre els segles V i viii, en què fou dissolt, potser, arran de la invasió sarraïna (i trobar-se en zona fronterera), i que tenia com a seu el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere; precisament la parròquia de Sant Pere fou traslladada al Sant Esperit quan es va aixecar la nova basílica, entre els segles xvi i xvii.

Infotaula edifici Catedral de Terrassa
Epònim	Esperit Sant
Dades
Tipus	Església
Construcció	1574
Construcció	segle xvi
Dedicat a	Esperit Sant
Característiques
Estil arquitectònic	Gòtic Tardà, Neogòtic, Modernisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Terrassa (Vallès Occidental)
Localització	Pl. Vella. [
41° 34′ N, 2° 01′ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	28050
Activitat
Diòcesi	bisbat de Terrassa  (parròquia de Catedral de Terrassa)
Religió	catolicisme
Lloc web	catedraldeterrassa.org

Història

El temple es va construir entre 1574 i 1616; tot i l'època de què data, no és un edifici barroc, sinó que continua la tradició gòtica. Durant la guerra civil de 1936-39 fou incendiat, l'interior malmès i el retaule barroc, obra de Joan Mompeó, destruït; la restauració va acabar el 1958 amb un nou retaule d'Enric Monjo. El 1999 es va enllestir la remodelació del campanar i de la façana, inacabada a la part de dalt, i sobre l'àtic s'hi va afegir un cos nou (la sala capitular). L'atri d'accés a la basílica, d'estil neogòtic, bastit el 1918, també va patir els efectes de la guerra i es va reconstruir col·locant-hi l'apostolari de Nicanor Carballo, que substituïa l'anterior de Josep Llimona, desaparegut durant l'incendi. El 1994 se'n va fer la inauguració. Des de l'any 2004 la basílica del Sant Esperit és la seu del nou bisbat de Terrassa. El 2006 es va inaugurar el frontal de l'altar major, obra de Jeroni Font i del gemmòleg Jaume Mercadé, que presenta en tres quadres la Mort de Jesús, la Resurrecció del Senyor i, al mig, la vinguda de l'Esperit Sant.

Arquitectura i obres d'art destacades

La capella del Santíssim, obra de Lluís Muncunill

La catedral del Sant Esperit és d'una sola nau, amb capelles laterals entre contraforts, amb absis poligonal i creuer. Al seu interior hi destaquen:

• El cor de l'altar major, obra de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, del pintor Antoni Vila i Arrufat i de l'escultor Enric Monjo i Garriga, feta als anys 40 del segle passat. Es considera un dels conjunts religiosos més destacats de la immediata postguerra, amb els seus relleus escultòrics, estàtues i cadires del cor. Hi sobresurt la imatge de sant Pere, al cos central.
• La capella del Sant Crist, al braç esquerre del creuer, on el 1992 s'hi va instal·lar el Museu Parroquial. Al seu fons hi destaquen els passos processionals de Dijous Sant, objectes d'orfebreria i diversos llibres i documents antics, com un evangeliari miniat del segle xi.
• El grup escultòric del Sant Enterrament, al braç dret del creuer. És la principal peça artística de la catedral i una de les poques mostres d'escultura renaixentista a Catalunya, obra de Martín Díez de Liatzasolo, que va enllestir-la el 1544. Formen el conjunt vuit figures molt treballades, obres mestres individualment, amb el Crist jacent al centre. Durant la guerra civil el grup fou destrossat, però les peces es van guardar a les esglésies de Sant Pere i es va reconstruir en acabar la guerra.
• La capella del Santíssim i la sagristia, que formen un conjunt al costat sud de la basílica, obra de 1907 de l'arquitecte modernista Lluís Muncunill, autor d'edificis tan destacats de la ciutat de Terrassa com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, la Masia Freixa, l'Ajuntament, l'Escola Industrial o el Gran Casino. Hi destaquen els arcs parabòlics del sostre.

Campanes

El campanar de la Catedral acull un total de nou campanes: sis de litúrgiques ubicades en una estructura metàl·lica a l'interior de la torre i tres més d'horàries al terrat.^[1]

Nom/s	Fonedor	Any	Boca (cm)	Massa (kg)	Afinació
Maria, Joana i Antònia	Guixà (Monistrol de Montserrat, Barcelona)	1998	70	199	Re 4
Esperit Sant i Sant Pere	Barberí (Olot, Girona)	1939	72	216	Si 3
Josepa	Guixà (Monistrol de Montserrat, Barcelona)	1984	97	528	La 3
Anna, Eulàlia i Núria	Guixà (Monistrol de Montserrat, Barcelona)	1998	106	690	Fa 3
Santíssima Verge Maria	Viuda de Murua (Vitòria)	1939	124	1104	Re# 3
Sant Ildefons i Sant Benet	Viuda de Murua (Vitòria)	1939	146	1802	Do# 3
Josepa Oriola, Quarts Petita	Esteban Barberí (Olot, Girona)	1893	63	145	Re 4
Ildefonsa, Quarts Grossa	Esteban Barberí (Olot, Girona)	1893	77	264	Sib 3
Miquela, Hores	Esteban Barberí (Olot, Girona)	1893	98	545	Sol 3

Arxiu musical

La basílica del Sant Esperit, que va esdevenir el centre de la vida espiritual de Terrassa al segle xvii, va comptar amb una capella de música, on van fer-hi una important tasca mestres i organistes, destacant diversos membres vinculats a l'escolania de Montserrat. El primer documentat va ser Pere Joan Quer, el 1656.^[2]

Actualment, l'Arxiu de la Catedral-Basílica del Sant Esperit de Terrassa es conserva dins el temple, en una sala al costat de la tribuna de l'orgue, on assajava l'Escolania i l'antiga Capella de Música. Hi ha 979 documents inventariats, la majoria manuscrits d'autors (672), però també manuscrits anònims (291) i llibres corals (16). Inclou el fons principal i els de la Schola Cantorum de Terrassa i Filles de Maria.^[3]

Vegeu també

• Llista de mestres de capella del Sant Esperit de Terrassa
• Llista de monuments de Terrassa
• Joaquim Delger i Bueno vicari (1882-1967)

Referències

1. «Catedral del Sant Esperit - TERRASSA (CATALUNYA)». [Consulta: 7 setembre 2018].
2. Gregori i Cifré, Josep M. «El fons musical de la Catedral-Basílica del Sant Esperit i el seu repertori». Fons de la Catedral-Basílica del Sant Esperit de Terrassa, 2007.
3. Palau, La torre del. «La memòria musical de Terrassa des del segle xvii, en un web | La torre del Palau». [Consulta: 6 juliol 2019].