filòsof i metge sefardita From Wikipedia, the free encyclopedia
Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (hebreu: משה בן מימון, Moixè ben Maymon; àrab: موسى بن ميمون, Mūsà ibn Maymūn; literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —hebreu: רמב"ם, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí (àrab: أبو عمران موسى بن عبيد الله ميمون القرطبي, Abū ʿImrān Mūsà b. ʿUbayd Allāh Maymūn al-Qurṭubī) fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.[1] Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge.[2] De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.»[3]
 Estàtua de Maimònides a la seva casa natal de Còrdova | |
| Nom original | (he) משה בן מימון  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 30 març 1138 Còrdova (almoràvits) |
| Mort | 13 desembre 1204 (66 anys) El Caire (Sultanat aiúbida) |
| Sepultura | Tiberíades |
Nagid of Egypt (en)  | |
| 1171 – 1204 – Abraham ben Moisès ben Maimón → | |
| Dades personals | |
| Religió | Judaisme |
| Formació | Universitat Al Quaraouyine |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia, medicina, Pentateuc, halacà, filosofia jueva i judaisme |
| Ocupació | filòsof, daian, escriptor, astrònom, metge escriptor, rabí, metge |
| Període | Filosofia medieval |
| Professors | Maïmon ben Yossef HaDayan (oc) i Yehuda Ha-Cohen Ibn Susan (en) |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Abraham ben Moisès ben Maimón |
| Pare | Maïmon ben Yossef HaDayan |
Signatura  | |
Va néixer el 30 de març de 1138 a Còrdova (l'Àndalus),[4][5][6] al bell mig d'una distingida família. El seu pare, Maimon ben Yosef,[7] exercia com a lletrat i príncep de la jueria, i va ser qui el va iniciar a l'estudi de la ciència rabínica.[8] Els seus estudis sobre matemàtiques i medicina els va realitzar amb savis àrabs.[3] També al final abans de morir li deien El Maharamindri.[9]
Conquistada Còrdova el 1148 pels almohades, que van obligar a convertir-se a l'islam tant a cristians com a jueus si volien viure al seu territori,[3] la família de Maimònides, qui tenia 13 anys en aquest moment, es va haver d'exiliar. Errants durant anys, van passar temporades a Fes (Marroc), país dominat també per la dinastia almohade i al qual van haver d'aparentar la conversió a l'Islam;[3] després, quan els almohades s'assabentaren d'aquest engany, van fugir cap a Palestina.[3] Van estar a punt de perdre la vida al Mediterrani en declarar-se una tempesta mentre hi creuaven en vaixell però, en complir-se un mes de travessia, acabaren arribant a Acre. A Palestina van visitar Jerusalem per orar al Mur de les Lamentacions i Hebron per tal de pregar a la Tomba dels Patriarques.[3]
Després de 1165 van establir-se, definitivament, a Egipte,[8][10] on Maimònides va arribar a ser rabí principal del Caire i metge de Saladí, sultà d'Egipte i de Síria.[4]
Sobre els seus coneixements en medicina va escriure un bon nombre de tractats, com el que dedicà al sultà Saladí, Tractat sobre els verins i llurs antídots, escrit l'any 1199, el que dedicà al fill del sultà, al-Fadl, Guia de la bona salut (1198), o l'Explicació de les alteracions (1200).
Les seves obres majors de tema rabínic (talmúdic) són:
Maimònides, a banda dels temes religiosos, escriu sobre altres temes molt diversos, com ara la resurrecció, l'astrologia, etc.[8] Gairebé el 1172 escriu la Lletra al Iemen alertant sobre l'aparició d'un fals Messies.[8]
Com a jueu en territori islàmic, va tenir una gran formació bidireccional: la tradicional jueva i l'àrab profana (amb les seves incorporacions de la grega), a partir dels ensenyaments del seu erudit pare Maimum, per la qual cosa escriví obres en hebreu com també en àrab, en una prosa que es caracteritza sobretot per la sistematització i la claredat expositiva. De Maimònides sorgeix el moviment intel·lectual judaic dels segles xiii i xiv que s'estengué per la península i el sud de França. Partidari del realisme teològic, ha arribat a ser considerat precursor de les idees d'Espinosa, però filosòficament no se'l considera molt original per seguir bàsicament a Aristòtil, apartant-se d'ell en punts que pareixen contradictoris a les creences i tradicions jueves. Per tant, el seu caràcter és conciliador.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
