Macari el Gran

Macari Major (Macarius, Μακάδριος) fou un asceta egipci probablement deixeble o almenys contemporani de Sant Antoni, conegut també com a Macari Magne o Macari el Gran o Macari el Vell. És venerat com a sant per certes grups de la cristiandat.^[1]

Macari el Gran,
Macari el Vell, o
Macari de Scetes

Icona egípcia, s. XVIII
Biografia
Naixement	Μακάδριος (Makárdrios) 300 (Gregorià) Baix Egipte
Mort	391 (90/91 anys) Uadi el Natrun (Egipte)
Sepultura	Monestir de Sant Macari el Gran (Wadi El Natrun)
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	monjo cristià oriental
Període	Baix Imperi Romà
anacoreta i sant
Coptic saint (en) sant venerable Eastern Orthodox saint (en)
Celebració	Església Catòlica Romana, esglésies orientals, Església Ortodoxa Copta, Església Ortodoxa Grega
Pelegrinatge	Monestir de Sant Macari
Festivitat	15 de gener (occident); 19 de gener (orient); 27 Paremhat (4 d'abril, coptes)
Iconografia	Vell, amb una gran barba, semidespullat com a ermità o amb hàbit de monjo

Hagiografia

Monestir de S. Macari a Uadi al Natrun

L'esmenten principalment Rufí i Teodoret. Va néixer a l'Alt Egipte. Als trenta anys va optar per la vida solitària i es va retirar al desert d'Escetis (Gran desert de Líbia) a entre 100 i 200 km al sud d'Alexandria. Als quaranta anys fou ordenat sacerdot. Hauria tingut els dons de curar, allunyar els dimonis i de fer profecies, i que fins i tot va ressuscitar un home per convèncer un heretge. Els mateixos Rufí i Pal·ladi que en donen notícia, mencionen la cosa sabien només d'oïda.

Fou desterrat per ortodox durant el govern del patriarca Luci, arrià, juntament amb Macari d'Alexandria i altres solitaris egipcis, i es van establir a una illa rodejada de maresmes, terres habitades només per pagans.

Va morir als noranta anys vers el 390 o 391. Fou declarat sant tant per l'església llatina com per la grega que el celebren el 15 de gener i el 19 de gener.

Obres

Va deixar escrites unes epístoles, però altres llibres de més dubtosa autoria s'han publicat sota el seu nom:

• 1. Ὁμιλίαι πνευματιακαι, Homiliae Spirituales.
• 2. Περὶ τελειότος ἐν πνεύματι, De Perfectione in Spiritu
• 3. Περὶ προσευχῆς, De Oratione
• 4. Περι ὑπομονῆς καὶ διακρίσεως, De Patientia et Discretione
• 5. Περὶ ὑψώσεως τοῦ νοός, De Eleratione Mentis
• 6. Περὶ ἀγαπῆς, De Charitate
• 7. Περὶ ἐλευθεριας νοός, De Libertate Mentis

Referències

1. Mühlek, Karl. «Makarios der Ägypter». A: Biographisch-bibliographisches Kirchenlexikon (en alemany). Volum 5: Leyden, Nikolaus fins a Moench, Antonius. Nordhausen: Herzberg, 1993, p. 596-597. ISBN 978-3-88309-040-5.