Mab (satèl·lit)

Mab, també conegut com a Urà XXVI (designació provisional S/2003 U 1), és un satèl·lit natural interior d'Urà. Va ser descobert per Mark R. Showalter i Jack J. Lissauer el 2003 mitjançant el Telescopi Espacial Hubble.^[3] Va ser anomenat en honor de la Reina Mab, una reina del folklore anglès que surt a l'obra de teatre de William Shakespeare Romeu i Julieta.^[4]

Mab
Designació provisional	S/2003 U 1
Tipus	satèl·lit d'Urà i satèl·lit regular
Descobert per	Mark Showalter Jack J. Lissauer
Data de descobriment	25 agost 2003
Epònim	Reina Mab
Cos pare	Urà
Dades orbitals
Semieix major a	97.736 km
Excentricitat e	0,0025
Període orbital P	0,92 d[1]
Inclinació i	0,1335 °
Característiques físiques i astromètriques
Radi	12 km[1]
Magnitud aparent (V)	26 (banda V)
Massa	9 Eg[2]
Volum	8.000 km³[1]
Velocitat d'escapament	~0,011 km/s
Albedo	0,103 [1]
Temperatura de superfície	mitjana 63 K

Com que la lluna és petita i fosca no va ser vista en les imatges preses per la Voyager 2 durant el seu vol prop d'Urà del 1986. De totes maneres, és més brillant que una altra lluna, Perdita, que va ser descoberta en fotos de la Voyager el 1997. Això va dur als científics a revisar les fotos antigues i Mab va ser finalment retrobat.^[5]

No es coneix exactament la mida de Mab. Si fos tan fosc com Puck tindria uns 24 km de diàmetre; per altra banda, si fos tan brillant com la seva veïna Miranda, seria més petit que Cupido i comparable amb els petits satèl·lits exteriors.^[5]

Mab està extremament pertorbat, tot i que l'origen de la pertorbació no és clar.^[5]

Mab orbita a la mateixa distància d'Urà que l'Anell μ, i està prop de tenir la mida òptima per ser un productor de pols.^[6]

Referències

1. «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
2. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
3. Showalter, M. R.; Lissauer, J. J. «IAU Circular No. 8209», 25-09-2003. [Consulta: 5 agost 2006].
4. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 5 agost 2006].
5. Showalter, Mark R.; Lissauer, Jack J. «The Second Ring-Moon System of Uranus: Discovery and Dynamics». Science Express, 311, 5763, 22-12-2005, pàg. 973. DOI: 10.1126/science.1122882. PMID: 16373533.
6. Laura Layton. «Uranus' second ring-moon system». Astronomy Magazine, 28-12-2005. [Consulta: 10 maig 2008].

Enllaços externs

• Hubble Uncovers Smallest Moons Yet Seen Around Uranus (anglès)
• Hubble Discovers Giant Rings and New Moons Encircling Uranus (anglès)
• Mab + Ring diagram (anglès)
• Uranus' Known Satellites (anglès)