actriu espanyola From Wikipedia, the free encyclopedia
Luisa Sala Armayor (Madrid, 4 de juliol de 1923 – ibíd., 16 de juny de 1986) va ser una actriu espanyola. Casada amb l'actor argentí establert a Espanya Pastor Serrador.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1923 Madrid |
| Mort | 16 juny 1986 (62/63 anys) Madrid |
| Causa de mort | ennuegament |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu |
| Família | |
| Cònjuge | Pastor Serrador |
   | |
Va iniciar la seva carrera com a actriu gairebé de manera fortuïta, a causa d'una crisi econòmica familiar, amb tan sols quinze anys, amb l'obra de teatre El genio alegre, dels germans Álvarez Quintero. Aquesta seria la primera experiència en una llarga trajectòria com a actriu teatral, que la va convertir en una de les actrius més destacades de l'escena d'Espanya. Entre el seu repertori, destaquen la interpretacions que va fer en les obres Hoy es fiesta (1956), El cuervo (1957), La malquerida (1957), Esta noche es la víspera (1958), La Orestiada (1959), El Cardenal de España, Las Meninas (1960),[3] Don Juan Tenorio (1960), El cerco de Numancia (1961), El concierto de San Ovidio (1962), Galileo Galilei (1976), de Bertolt Brecht, Los habitantes de la casa deshabitada (1980), d'Enrique Jardiel Poncela o Fedra (1984). La seva última obra va ser Proceso a Besteiro, de Manuel Canseco, estrenada el 20 de desembre de 1985 al Teatre Cerezo, de Carmona.
Va ser una de les pioneres en el mitjà televisiu, i compta amb el mèrit d'haver interpretat a Televisió espanyola més de cent personatges per a la pantalla petita al llarg de tres dècades (una xifra que pocs actors han aconseguit a Espanya). Va ser una de les habituals en el teatre televisat dels anys seixanta i setanta, en espais com Estudio 1 o Novela, a més d'intervenir en sèries, com Si yo fuera rico (1973-1974), Cañas y barro (1978) o Platos Rotos (1985).
La seva trajectòria cinematogràfica va ser molt menys extensa. Va intervenir en una dotzena de títols, entre els quals figuren Las muchachas de azul (1957) de Pedro Lazaga, Las chicas de la Cruz Roja (1958), de Rafael J. Salvia, Los chicos del Preu (1967), de Pedro Lazaga, Siete días de enero (1979), de Juan Antonio Bardem i Extramuros de Miguel Picazo (1985).
L'actriu de teatre i televisió Luisa Sala va morir el 16 de juny de 1986 al seu domicili de Madrid per asfíxia mentre menjava amb la seva filla Luisa i la parella d'aquesta. L'actriu es va ennuegar mentre menjava un tros de carn. Va ser traslladada des de la seva casa a una clínica d'urgències, però va morir en el trajecte. Tenia 62 anys.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
