Luis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León

polític espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia

Luis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León

Luis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León (Gaucín, 18 de setembre de 1813 - París, 6 de gener de 1873)[1] va ser un noble espanyol, XV duc de Medinaceli, Gran d'Espanya i cap de la Casa de Medinaceli. Va ser senador al Senat d'Espanya.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Luis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León
Thumb
Biografia
Naixement(es) Luis Tomás de Villanueva Fernández de Córdoba y Ponce de León
18 setembre 1813
Gaucín (Província de Màlaga)
Mort6 gener 1873 (59 anys)
París
Senador al Senat espanyol
Activitat
Ocupaciópolític
Altres
TítolComte
CònjugeÁngela Pérez de Barradas y Bernuy
FillsLuis María Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas, María Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas, Carlos Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas
ParesLuis Joaquín Fernández de Córdoba y Benavides   i María de la Concepción Ponce de León y Carvajal
Premis
Tanca

Biografia

Nascut el dia 18 de setembre de 1813 a la localitat magalenya de Gaucín essent fill de Luis Joaquín Fernández de Córdoba y Benavides, XIV duc de Medinaceli, i de María de la Concepción Ponce de León i Carvajal, dels ducs de Montemar. Per via paterna era net de Luis María Fernández de Córdoba i Gonzaga, XIII duc de Medinaceli, i de Joaquina María de Benavides i Pacheco, III duquessa de Santisteban del Puerto. Per via materna, era net d'Antonio Ponce de León i Dávila Carrillo de Albornoz, IV duc de Montemar, i María Luisa Carvajal i Sandoval, dels ducs d'Abrantes.

Va ser nomenat senador vitalici al Senat d'Espanya per Reial Decret de 15 d'agost de 1845. A més, Isabel II li va concedir la Gran Creu de Carles III per Reial Decret l'any següent, el 25 d'octubre de 1846. El 3 d'octubre de 1847 va succeir al seu pare en tots els títols i estats de la casa de Medinaceli.[2]

Va seguir la família reial en el seu exili a París després de la revolució de 1868. Va morir a la capital francesa el 6 de gener de 1873.[2]

Matrimoni i descendència

El 8 de febrer de 1848 contragué matrimoni amb Ángela Apolonio Pérez de Barradas i Bernuy, I duquessa de Dénia i Tarifa. Ángela Apolonio era filla de Fernando Pérez de Barradas i Arias de Saavedra, IX marquès de Peñaflor; i Maria del Rosario Bernuy i Aguayo, marquès de Benamejí. La parella tingué set fills:

  • Ángela María Fernández de Córdoba i Pérez de Barradas, duquessa d'Escalona (1849 - 1923). Es casà amb Francisco de Borja Téllez-Girón i Fernández de Velasco, XVI duc d'Escalona.
  • Luis María Fernández de Córdoba i Pérez de Barradas, XVI duc de Medinaceli (1851 - 1879). Es casà amb María Luisa Fitz-James Stuart i Portocarrero i amb Casilda Remigia de Salabert i Arteaga.
  • María del Dulce Nombre Fernández de Córdoba i Pérez de Barradas, duquessa de Híjar (1852 - 1930). Es casà amb Alfonso de Silva i Campbell, XV duc d'Híjar.
  • Alfonso María Fernández de Córdoba i Pérez de Barradas (1858 - 1880).
  • Fernando María Fernández de Córdoba i Pérez de Barradas, duc de Lerma (1860 - 1936). Es casà amb María Luisa Bahía i Chacón.
  • Carlos María Fernández de Córdoba i Pérez de Barradas, duc de Dénia i Tarifa (1864 - 1931). Es casà amb María de los Ángeles Medina i Garvey, dels marquesos d'Esquilvel.
  • María del Carmen Fernández de Córdoba i Pérez de Barradas (1865 - 1949). Es casà amb Francisco de Paula de Losada y de las Rivas, XI comte de Gavía.

Títols

Va ostentar els següents títols nobiliaris al llarg de la seva vida:[1]

  • XIII Marqués de Cogolludo

Referències

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.