Ducat de Camiña
títol nobiliari espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El ducat de Camiña és un títol nobiliari espanyola amb Grandesa d'Espanya de primera classe.[1][2] Erigit originalment el 1619 per Felip III d'Espanya com un títol del regne de Portugal, durant el regnat de Felip IV va passar a ser un títol espanyol després de la independència de Portugal el 1640. Fa referència a la localitat portuguesa de Caminha i realment els seus estats estaven al regne de Portugal.[2]
Remove ads
Va ser concedit com a títol del regne de Portugal,[1] quan va ser erigit el 1619 per Felip III d'Espanya incloent-hi la vila i terres de la població de Caminha, a Portugal.[3] No obstant això, segons José Berni, els seus orígens es remunten al títol de comte donat a Pedro Álvarez de Sotomayor el 1400 per part d'Alfons V de Portugal.[4] Els primers ducs, membres del llinatge Meneses, van morir sense descendència i finalment a María Beatriz, que es va casar amb Pedro Portocarrero, comte de Medellín, i li va ser concedit –de fet erigit de nou– el 24 de desembre de 1641 la perpetuïtat del ducat de Camiña, pel que va passar a la casa dels comtes de Medellín, si bé Salazar diu que ella va ser la quarta duquessa[3] i el llistat de la Fundació Casa Ducal de Medinaceli diu que va ser la tercera duquessa.[5] Segons la Diputació de la Grandesa d'Espanya la nova concessió es va produir el 1660.[1] La successió masculina es va esgotar al segle xviii, quan el ducat passa a Guillén Ramón de Moncada,[6] marquès d'Aitona, a mitjans del segle xviii passà Fernández de Córdoba, de la Casa de Medinaceli, a través de Teresa de Moncada.[7] I, a principis del segle xxi, a la Casa principesca de Hohenlohe-Langenburg.
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads