Lugal-Anne-Mundu (segle xxv aC) fou el rei més important de la ciutat estat d'Adab a Sumer i hauria exercit breument l'hegemonia sobre una part del país segons li atribueix la llista de reis sumeris que li assigna un regnat de 90 anys i el situa entre la segona dinastia d'Ur i la dinastia de Mari. Hi ha poques inscripcions contemporànies del rei i és principalment conegut per texts posteriors que haurien estat copiats d'inscripcions seves. La seva hegemonia es va enfonsar a la seva mort. Segons la llista de reis sumeris la reialesa va passar a Mari però probablement els temps no estaven ben establerts pels escribes i només el darrer rei de la dinastia de Mari, Sharrum-Iter, hauria exercit l'hegemonia darrera d'Adab.[1] Amb l'enfonsament d'Adab diverses ciutats es van fer altre cop independents com Lagash (sota Lugalanda), Akshak (que després va suplantar a Mari en l'hegemonia potser sota Puzur-Nirah), i Umma (sota Lugal-zage-si, que va crear un imperi).
| Biografia | |
|---|---|
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà  |
Una inscripció fragmentaria de la que es coneixen només dos còpies datades en els regnats d'Abi-Eshuh i Ammi-Saduqa, va dominar els Quatre Cantons del Món, és a dir tot el Creixent Fertil de la Mediterrània a les muntanyes Zagros. El seu imperi hauria inclòs les províncies d'Elam, Marhashi, Gutium, Subartu, la terra de les "Muntanyes de Cedres" (Líban), Amurru o Martu, "Sutium" (potser el territori dels suteus?),[2] i la Muntanya d'E-anna" (Uruk amb el seu ziggurat. Segons la inscripció va fer que els pobles de totes les terres visquessin en pau com en un part. També esmenta que va enfrontar a una coalició de 13 governadors o caps rebels dirigida per Migir-Enlil de Marhashi; els noms dels 13 són considerats semítics.[3] La primera trabscripció la va fer Arno Poebel el 1909 però encara no va poder determinar qui era el rei que va donar només com "Lugal[.....]ni-mungin".[4] Una traducció més completa la va publicar Hans Gustav Güterbock el 1934, però la seva interpretació fou considerada pseudoepigràfica i en part fictícia, però modernament diversos erudits, seguint a Samuel Kramer, s'han mostrat disposat a donar-li crèdit[5]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
