From Wikipedia, the free encyclopedia
Fray Luciano Serrano y Pineda O.S.B., (Castroceniza, 1879 - Burgos, 17 de juliol de 1944) va ser un clergue i migevalista burgalès, membre de l'Orde Benedictí, abat del monestir de Santo Domingo de Silos, destacat investigador de l'edat mitjana castellana i membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Biografia | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1879 Castroceniza (província de Burgos) (es) | ||||||||||
Mort | 17 juliol 1944 (64/65 anys) Burgos | ||||||||||
Abat de Santo Domingo de Silos | |||||||||||
1917 – 1944 | |||||||||||
← Alphonse Guepin y Le Coniac Isaac María Toribios Ramos → | |||||||||||
Dades personals | |||||||||||
Nacionalitat | Espanya | ||||||||||
Religió | Catòlica | ||||||||||
Activitat | |||||||||||
Camp de treball | Història del cristianisme i medievalisme | ||||||||||
Ocupació | historiador, medievalista, historiador de l'Església, ministre de culte, monjo catòlic llatí | ||||||||||
Membre de | |||||||||||
Orde religiós | Orde de Sant Benet | ||||||||||
Llista
|
Als 12 anys ingressa en la propera abadia de Silos, on cursa amb brillantor la carrera eclesiàstica. Va ser ordenat prevere el 1902, any en què es fa càrrec de l'arxiu del monestir, i comença publicar treballs d'història. Simultaneja aquests treballs amb l'estudi del cant gregorià, llavors objecte de discussió a l'església després de la publicació del Motu proprio de Pius X (1903).
El 1911, és enviat a Roma becat, i ho romàn fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial. Investiga as arxius vaticans les relacions entre Espanya i la Santa Seu en temps de Felip II d'Espanya. El 9 de juny de 1917[1] és elegit abat de Silos en substitució de dom Alfonso Guépin, i així pot compaginar les seves aficions amb les obligacions pròpies del seu càrrec, com eren les seves abadies filials a Buenos Aires, Ciutat de Mèxic, Montserrat de Madrid i Estíbaliz.
El 1940 fou elegit Acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de la Història, on fa la seva presentació amb una conferència sobre Pablo de Cartagena, gran rabí i posteriorment bisbe de Burgos. Allí va desgranar el que havia estat el seu programa d'historiador autodidacta i positivista, tal com assenyalava Menéndez Pelayo:
« | […] és més beneficiós per a la historia pàtria el que escriu de primera mà els anals d'un municipi, d'una ciutat o d'una regió, i dona a la llum correspondències epistolars o col·leccions de documents inèdits, que no el que cenyeix la seva labor a apreciacions d'ordre general o judicis sintètics sobre temes ja coneguts, sense aportar noves llums […][2] | » |
Arran de la seva sobtada defunció, Fra Justo Pérez de Urbel manifestava:
« | […] això (l'edició de fonts) és el que dona a la seva obra un valor permanent, que ha permès a altres investigadors realitzar grans progressos en el camp de la filologia, de l'art, de les institucions medievals i de la història política de l'Edat Mitjana, de manera que no és fàcil escriure un llibre sobre aquestes matèries sense que porti al peu el nom del Pare Serrano […][2] | » |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.