From Wikipedia, the free encyclopedia
Louisa Garrett Anderson (Aldeburgh, 28 de juliol del 1873 - Brighton, 15 de novembre del 1943) fou una metgessa i una suffragette, membre de la Unió Social i Política de les Dones (WSPU), fundada al Regne Unit el 1903 per Emmeline Pankhurst.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 juliol 1873 Aldeburgh (Anglaterra) |
| Mort | 15 novembre 1943 (70 anys) Brighton (Anglaterra) |
| Formació | London School of Medicine for Women St Leonards School |
| Activitat | |
| Ocupació | metgessa, escriptora, biògrafa, cirurgiana, suffragette |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Pares | James George Skelton Anderson i Elizabeth Garrett Anderson |
| Germans | Alan Garrett Anderson |
| Parents | Millicent Fawcett |
| Premis | |
 | |
Era filla d'Elizabeth Garrett Anderson, reconeguda metgessa pionera. La seua tia, Millicent Fawcett, també era sufragista. Louisa Anderson fou cirurgiana en cap de l'Hospital de Dones (WHC) i membre de la Societat Reial de Medicina.
Fou una de les tres filles de James George Skelton Anderson, de la Companyia de Navegació Peninsular i Oriental, i d'Elizabeth Garrett Anderson, la primera dona anglesa metgessa, i cofundadora de l'Escola de Medicina per a Dones de Londres.
Estudià a l'escola St Leonards de St. Andrews, i a l'Escola de Medicina per a Dones de l'Hospital Royal Free, on treballà.[2]
El 1912, la condemnaren a sis setmanes de treballs forçats, més tard reduïts a quatre setmanes, per trencar una finestra amb una rajola, dins de les mobilitzacions de la Unió Social i Política de les Dones en favor del dret al vot.[3]
En la Primera Guerra Mundial treballà a l'estat francés en el Cos Hospital de Dones creat per ella i la seua amiga, també metgessa, Flora Murray. Juntes, van establir dos hospitals militars per a l'exèrcit francés a París i Wimereux. Els seus propòsits al principi van ser denegats per l'exèrcit britànic, però al 1915, el War Officeles oferí unes instal·lacions al centre de Londres per a un hospital.[4]
Va escriure molts articles mèdics i la biografia de sa mare el 1939.
El seu nom figura, al costat d'altres dones sufragistes que van reclamar el dret al vot i quatre homes, al peu de l'estàtua erigida el 2018 a Millicent Fawcett a la plaça del Parlament de Londres.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
