pel·lícula de 1966 dirigida per Juan Ibáñez Díez-Gutiérrez From Wikipedia, the free encyclopedia
Los caifanes és una pel·lícula mexicana de 1967 dirigida per Juan Ibáñez.[1][2]
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Juan Ibáñez Díez-Gutiérrez  |
| Protagonistes | |
| Producció | Mauricio Walerstein |
| Dissenyador de producció | Jorge Fons |
| Guió | Carlos Fuentes Macías i Juan Ibáñez Díez-Gutiérrez |
| Música | Fernando Vilches |
| Fotografia | Fernando Álvarez Colín |
| Muntatge | Juan José Munguía |
| Productora | Cinematográfica Marte S.A Estudios América |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 17 agost 1967 |
| Durada | 95 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | Eastmancolor |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
     
| |
Després de la sobtada dissolució d'una festa de joves de classe alta, dos nuvis, Jaime i Paloma (Enrique Álvarez Félix i Julissa), se separen del grup i vaguen per alguns carrers de la Ciutat de Mèxic. La pluja i la cerca d'un lloc més propici per a la intimitat els fan recórrer a un cotxe aparentment abandonat. Després d'un breu escarceo amorós a l'interior de l'acte, la parella s'adona que en realitat l'automòbil és propietat del capità Gato i els seus Caifanes. La trobada dona inici a una gira per la Ciutat de Mèxic, encoratjada per la fascinació que Paloma mostra pels costums, manera de parlar i maneres de la classe treballadora i l'amistat espontània—però sempre sospitosa—que els Caifanes saben brindar.
Durant la resta de la pel·lícula es retrata la vida nocturna de la capital mexicana en aquells tumultuosos i psicodèlics anys seixanta. Mentre el grup recorre cabarets, parcs, funeràries, fondes i places públiques, es mostren personatges i alguns usos i costums de l'època, alternats amb una àmplia gamma d'expressions artístiques d'aquell temps.[3]
Encara que, segons els crèdits de la pel·lícula, la cançó "Fuera del mundo" i la cúmbia "Estoy adivinando" són d'Al Suárez, en realitat foren compostes per Fernando Vilches i Mariano Ballesté.[4][5]
Aquesta pel·lícula va introduir a quatre desconeguts que serien cèlebres en l'art del mateix país: el músic de trova, compositor i actor Óscar Chávez (el Estilos), els actors Sergio Jiménez (el capitán Gato), Eduardo López Rojas (el Mazacote) i Ernesto Gómez Cruz (el Azteca).
Els concursos de cinema experimental de 1965 i 1967, organitzats per la secció de Tècnics i Manuals del Sindicat de Treballadors de la Producció Cinematogràfica (STPC), van obrir la porta a joves provinents del teatre, la literatura i les arts plàstiques interessats a expressar-se a través d'un mitjà que s'havia convertit en el favorit de les noves generacions d'artistes. La creació de companyies productores com Cinematográfica Marte i Cinematográfica Marco Polo també va contribuir a brindar oportunitats a nous directors, gràcies al "truc" de fer-los filmar curtmetratges amb suport del STIC -l'altre sindicat cinematogràfic- per a després unir-los en un llargmetratge.
Els caifanes va ser una pel·lícula en la qual van convergir diversos d'aquests elements renovadors. Filmada en cinc episodis, sense que en cap moment es perdi la continuïtat narrativa, la cinta va ser dirigida per Juan Ibáñez, jove director teatral que havia debutat en el cinema amb Un alma pura (1965), un dels cinc contes que integraren el llargmetratge Amor, amor, amor (1965).
Aquest film ocupa el lloc número 58 dins de la llista de les 100 millors pel·lícules del cinema mexicà, segons l'opinió de 25 crítics i especialistes del cinema a Mèxic, publicada per la revista Somos al juliol de 1994.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
