Longroiva

Longroiva és una freguesia portuguesa del municipi de Mêda, amb 41,22 km² d'àrea i 286 habitants (en el cens del 2011). La densitat poblacional n'és de 6,9 hab/km².

 

Longroiva

Tipus	freguesia
Localització
40° 57′ 50″ N, 7° 12′ 44″ O
Estat	Portugal
Districte	districte de Guarda
Municipi	Mêda
Geografia
Superfície	41,22 km²
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC±00:00

Topònim

Joâo de Barros apunta com a nom antic Langóbriga:

Longroiva - castell de Lusitània, al marge del riu Douro, a vint llegües de Porto; l'anomenava Ptolemeu Langóbriga, i en aquest lloc sembla que s'assentava.^[1]

Altres autors, però, defensen que l'antiga Langóbriga se situava a Fiães (Santa Maria da Feira). Es creu que hi hagué en aquell lloc un poblat lusitanoromà denominat Lancobriga (de vegades Langobriga). Lancobriga s'assenyala com la possible capital dels Turduli Veteres. Al voltant del segle II ae, els romans ocuparen aquesta muntanya, que ja coneixeria un cert desenvolupament al voltant del segle IV ae. L'Itinerari d'Antoní refereix que, en la via romana que unia Olissipo (Lisboa) a Bracara Augusta (Braga) es trobava Lancobriga, al nord de Talabriga, al Baix Vouga, i a 13 milles cap al sud de Calli (Porto/Gaia).^[2]

Encara hui es poden besllumar a Ferradal restes de paviment que podrien ser d'aquesta via.

Història

Fou seu del municipi entre 1120 i 1836. El constituïen les freguesies de Chãs de Longroiva, Santa Comba, Fonte Longa i Longroiva. Tenia, el 1801, 1.583 habitants. Quan fou extingida, les seues freguesies s'annexaren als municipis de Marialva, Meda i Foz Côa.

Població

Població de la freguesia de Longroiva[3]
1864	1878	1890	1900	1911	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2011
589	754	727	964	956	890	968	1 261	1 187	1 030	804	726	557	416	286

Patrimoni

• Castell de Longroiva
• Església parroquial de Longroiva, d'origen medieval
• Creu de terme de Longroiva
• Pont romà de Longroiva

Referències

1. Barros, João de. Libro das antiguidades e cousas notáueis de Antre Douro e Minho, e de outras muitas de España e Portugual., 1549.
2. Luís Seabra Lopes, A Estrada Emínio-Talabriga-Cale: Relações com a Geografia e o Povoamento de Entre Douro e Mondego, Conimbriga, vol. 39, Universidade de Coimbra, 2000, p. 191-258.
3. Instituto Nacional de Estatística (Recenseamentos Gerais da População) - https://www.ine.pt/xportal/xmain?xpid=INE&xpgid=ine_publicacoes.