Logudorès

El logudorès o logudorés^[1] (de Logudor, literalment lloc d'or, regió de Sardenya) és un dialecte del sard, parlat al nord de l'illa de Sardenya, i considerat el més pur, raó per la qual és emprat com a koiné, tot i que no és universalment acceptat. El parla el 33% dels sards, encara que molt atomitzat, ja que moltes viles tenen la seva pròpia variant local, i és usat com a koiné al nord de l'illa, així com a Nuoro i Ozieri. Es caracteritza per la comparació del logudorès chentu /'kentu/ amb l'italià cento /'tʃento/, castellà ciento /θiento/ i el francès cent /sã/ (/θ/ i /s/ per /ts/).

Logudorès

Tipus	llengua estàndard, llengua i llengua viva
Ús
Estat	Itàlia
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques meridionals sard
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	src
Glottolog	logu1236
Ethnologue	src
UNESCO	381
IETF	src
Endangered languages	3387

Els orígens de la llengua han estat investigats per nombrosos autors com Eduardo Blasco Ferrer. S'ha comparat amb el campidanès, variant del sard parlada al sud de l'illa, i sembla que ambdues tenen arrels comunes però que experimentaren evolucions diferents, ja que el campidanès mantingué més relacions amb les llengües del Mediterrani meridional.

Algunes arrels, tanmateix, no estan encara desxifrades. Una d'elles és l'etimologia de "nur", e.g. el "Nuraghe" (antics monuments sards), i alguns antics noms de ciutats i llocs.

Potser el fet més interessant d'aquesta variant és que, malgrat l'agitada història de l'àrea, ha patit poca contaminació lingüística i pocs canvis. Un dels principals conreadors d'aquesta varietat ha estat Pietro Casu di Barchidda.

Referències

1. Logudorés en pronúncia occidental i logudorès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.