From Wikipedia, the free encyclopedia
Loet Leydesdorff (Jakarta, 21 d'agost de 1948 - Amsterdam, 11 de març de 2023)[1] fou un sociòleg, cibernètic i bibliòmetra neerlandès, professor de Dinàmica de la comunicació científica i Innovació tecnològica a la Universitat d'Amsterdam.[2] Era conegut per la seva tasca en filosofia de la ciència, sociologia de la comunicació i innovació, i per l'ús en aquestes disciplines dels mètodes bibliomètrics.
 Loet Leydesdorff, 2008  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 agost 1948 Jakarta (Indonèsia) |
| Mort | 11 març 2023 (74 anys) Amsterdam (Països Baixos) |
| Nacionalitat |  Països Baixos |
| Formació | Universitat d'Amsterdam |
| Es coneix per | Sociologia de la comunicació i innovació |
| Activitat | |
| Camp de treball | Cibernètica, tecnologia, innovació i comunicació de la ciència |
| Ocupació | Sociòleg, cibernètic i bibliòmetra |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Peter A.A. van den Besselaar (en)  i Koen Frenken |
| Família | |
| Germans | Selma Leydesdorff |
| Premis | |
Medalla Derek de Solla Price (2003) | |
| Lloc web | leydesdorff.net |
| |
Leydesdorff va néixer a Djakarta quan encara formava part de les Índies holandeses. Va rebre un Bachelor in Science de Química el 1969, un Màster de Bioquímica del 1973, un Màster de Filosofia el 1977 i el Doctorat en Sociologia el 1984.
El 1969 va començar a treballar com a professor a temps parcial de tecnologia química al Gerrit Rietveld Academie d'Amsterdam. El 1972 inicià la seva carrera a la Universitat d'Amsterdam com a professor ajudant de "Ciència i Societat" a la Facultat de Filosofia. El 1980 esdevingué conferenciant Sènior al Departament de Dinàmica de la ciència i la tecnologia. I des del 2000 també desenvolupà la seva tasca a l'Amsterdam School of Communications reserach.[3]
Leydesdorff formà part del consell editorial de diverses revistes: Scientometrics, des de 1987; Social Science Information, des de 1994; Industry and Higher Education, des de 1997; Cybermetrics, des de 1997; The Journal of Technology Transfer, des de 1999; The tripleC: e-journal for cognition • communication • co-operation, des de 2002; The Science & Public Policys, des de 2004; Science Forum des de 2005, Informetrics des de 2006, International Journal of Applied Systemic Studies, des de 2006. A més a més, ha treballat a l'Enterprise and Innovation Management Studies, 1999-2001; a la revista Science, Technology and Society, 2001-02, i al Journal of the International Society for Scientometrics and Informetrics, 1995-998. Com a editor col·laborador també ha treballat a Science, Technology & Human Values, 1988-1990, i a Science & Technology Studies, 1987-1988.
El 2003 va rebre el premi Derek de Solla Price,[4] per la seva tasca com a informatòleg. Des del 2006 ha estat membre de recerca honorari de la Virtual Knowledge Studio of the Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences. I des de 2007 membre honorari de la SPRU - Science and Technology Policy Research de la Universitat de Sussex.
El seu treball es desenvolupà en l'àmbit de la filosofia de ciència, l'anàlisi estructural de les xarxes socials, la cienciometria, la teoria de sistemes i la sociologia d'innovació. Els seus estudis en comunicació en ciencia, tecnologia, i innovació li han permès enunciar teories i mètodes per entendre la dinàmica del desenvolupament basat en el coneixement. Juntament amb Henry Etzkowitz, desenvolupà el 1997 el model de la Triple hèlix, en el que van analitzar les relacions entre Universitat-Indústria-Govern com un sistema d'elements inestables que interactuen entre elles i que es van desenvolupant en espiral. Cada hèlix té un paper encomanat important: la universitat seria l'agent investigador i creatiu, la indústria seria l'encarregada de transformar aquesta investigació i creativitat en productes i innovació, i el govern seria l'encarregat de disposar dels mitjans financers per assegurar el procés.
A més, desenvolupà diversos programes informàtics per convertir dades de l'Institut per a la Informació Científica de Filadèlfia en diagrames que il·lustren les relacions de citacions entre revistes.
Leydesdorff ha publicat extensament en el camps de teoria de sistemes, anàlisi de les xarxa socials, cienciometria i la sociologia d'innovació.[5]
Llibres:
Articles, una selecció:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
