From Wikipedia, the free encyclopedia
Lobe den Herrn, meine Seele, BWV 143 (Lloa el Senyor, ànima meva), [1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dia d'Any Nou, sense data precisa de composició.
Títol original | Lobe den Herrn, meine Seele (de) |
---|---|
Forma musical | cantata litúrgica |
Compositor | Johann Sebastian Bach |
Llengua | alemany |
Moviment | música barroca |
Parts | 7 moviments |
Catalogació | BWV 143 |
L'autor, anònim, utilitza versicles del salm 146, Lauda anima mea Dominum, homònim, per al primer, el tercer i el cinquè números, i la primera i la tercera estrofes de l'himne Du Friedefürst, Herr Jesu Christ de Jakob Ebert (1601) per als números 2 i 7; en canvi, el quart i el sisè moviments són de composició lliure del mateix l'autor. Hi ha molta confusió sobre la data de composició i estrena d'aquesta cantata, que ens ha arribat en una còpia manuscrita de la segona meitat del segle XIX; fins i tot s'ha dubtat que fos de Bach. Hi ha especialistes que proposen l'any 1735, mentre que d'altres s'inclinen a creure que és una obra primerenca, d'abans de l'arribada a Leipzig. Per a la festivitat d'any nou es conserven, a més d'aquesta, les BWV 16, BWV 41, BWV 190 i la quarta de l'Oratori de Nadal (BWV 248).
Obra escrita per a soprano, tenor, baix i cor; tres trompes, timbals, fagot, corda i baix continu. Consta de set números.
El cor inicial, com tota l'obra, és relativament breu; un ritornello acompanya les veus que se centren inicialment en Lobe (lloa) i, després, entonen a l'uníson den Herrn (el Senyor). El número 2, presenta per primera vegada el coral que protagonitza la cantata, amb un solo de violí. Un breu recitatiu de tenor, número 3, dona pas a l'ària, també de tenor, molt dramàtica, que anuncia les desgràcies que amenacen altres contrades; d'altra banda, remarca i s'atura sobre la paraula Jahr (any), suggerint la bondat de les benediccions. A l'ària de baix, número 5, es recupera l'aire festiu propi de l'Any Nou, en proclamar la reialesa de Déu, amb la participació de les trompes i timbals amb una fanfara triomfal. De fet és l'única obra de Bach que requereix la participació de tres trompes. L'ària de tenor del número 6, planteja una combinació nova, un diàleg entre el fagot i el continu, mentre la veu fa unes vocalitzacions sobre Halte (vigila) i Schar (el teu poble). En el coral final, hi destaca el ritornello orquestral amb les trompes i timbals, mentre el cor s'entreté sobre el terme al·leluia, tot acompanyant la melodia del coral. Té una durada aproximada que no arriba al quart d'hora.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.