Llobarro
espècie de peix blanc osteïcti de la família dels morònids i molt corrent a les costes dels Països Catalans From Wikipedia, the free encyclopedia
El llobarro, la llobina, el llop, llop de mar, llobató,[2] mollet, (Dicentrarchus labrax) és una espècie de peix blanc osteïcti de la família dels morònids i molt corrent a les costes dels Països Catalans.[3] La forma juvenil es denomina pintat.[4]
| Dicentrarchus labrax | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 135606 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Moronidae |
| Gènere | Dicentrarchus |
| Espècie | Dicentrarchus labrax (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Perca labrax |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=link}
Morfologia
- Pot assolir 103 cm de llargària total i 12 kg de pes.[a]
- Cos allargat, molt estilitzat i cobert d'escates grans i regulars.
- El cap en els exemplars joves és bastant punxegut, però esdevé rom en els peixos adults.
- Llavis carnosos.
- Dues aletes dorsals.
- Presenta radis espinosos a totes les aletes.
- Té dues espines curtes a l'angle superior de l'opercle.
- El seu color varia considerablement en funció del seu origen geogràfic: des del gris fosc, blau o verd a la part posterior fins a un blanc o groc clar a la part ventral. Els flancs són d'un color blau argentat o, de vegades, daurat pàl·lid o bronze.
- Els exemplars joves tenen algunes taques fosques a la part superior del cos.[6][7][8][9][10][11]
Reproducció
Es reprodueix mitjançant fecundació externa i la fresa s'esdevé des del gener al març a la Mediterrània, i des del març al juny a les illes Britàniques (els ous poques vegades es troben en aigües més fredes de 8,5-9 °C o més calentes de 15 °C). Durant la temporada de fresa, cada femella pot produir entre 250.000-500.000 d'ous per kg de pes, els quals són planctònics i es desclouen entre 4 i 9 dies després de la fertilització en funció de la temperatura de la mar. Durant els següents 2-3 mesos, les larves creixen a alta mar però, finalment, fan cap a rierols, llacunes i estuaris on romandran durant 4-5 anys abans acabin el seu desenvolupament i adoptin els moviments migratoris dels adults.[12][13][14][15][8][16][17][18][19]
Alimentació
És una espècie depredadora i es nodreix, principalment, de petits peixos pelàgics (com ara, sardines), crustacis (com ara, gambes), calamars i poliquets. Els exemplars joves tendeixen a menjar més invertebrats que els adults i, al llarg de llurs vides, desenvolupen una àmplia gamma de tàctiques per trobar i capturar llurs preses (com ara, atacar des d'una posició inferior i en un angle pronunciat).[8][11][18][20][21][22][23][24][25]
Hàbitat
És un peix demersal, oceanòdrom, de clima subtropical (8 °C-24 °C, 72°N-11°N, 19°W-42°E) i que viu tant a la vora de les roques com als fons de sorra. Pot suportar perfectament l'aigua dolça o mig dolça, per la qual cosa es troba en indrets tan variats com les desembocadures dels rius, llacunes litorals, estuaris, ports i esculleres fins als 100 m de fondària.[a][6][11][26][27]
Distribució geogràfica
Es troba a la Mediterrània,[28] el sud de la mar Negra i l'oceà Atlàntic oriental (des de Noruega i Islàndia fins al Senegal).[29][30] A causa del trencament d'algunes gàbies de piscifactories ara també se'n troba a Gran Canària i Tenerife (illes Canàries).[31]
Longevitat
La seua esperança de vida és de 30 anys.[18][32]
Costums
Ús comercial
És una espècie molt cercada (hi ha un mercat internacional molt important), ja que la seva carn és excel·lent i se'n paguen alts preus. Es pesca al curricà, a l'espera, per encerclament, per arrossegament, amb tremalls, palangres, etc. i ha estat molt perseguida pels pescadors submarins amb fusell.[a] Es comercialitza fresc o fumat i el seu valor nutricional és de 2,5% de greixos, 19% de proteïnes, 100 quilocalories i 0,50 mg d'àcids grassos omega 3 per cada 100 g de porció comestible. Té quantitats importants de ferro, fòsfor, magnesi i zenc.[6][8][26][34][35][36][37][38]
Estat de conservació
No és una espècie en perill d'extinció, però les seues poblacions es troben sobreexplotades. Això és degut al fet que és una espècie de creixement molt lent i el nombre de captures ultrapassa el seu índex de renovació.[34]
Observacions
És inofensiu per als humans[11] i la seua talla mínima legal de captura és de 25 cm.[a]
Notes
- Les mides mínimes dels peixos i mariscs capturats per la flota catalana estan recollides en diferents normatives publicades per la Unió Europea, el Govern Central i la Generalitat de Catalunya. És d'aplicació les talles que estableix l'annex III del Reglament del Mediterrani, i les que estableix el Reial Decret 1615/2005, de 30 de desembre, pel qual es modifica el Reial Decret 560/1995, de 7 d'abril, únicament quan siguin més restrictives que les del Reglament (CE) 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l'explotació sostenible dels recursos pesquers en el mar Mediterrani i pel qual es modifica el Reglament (CEE) núm. 2847/93i es deroga el Reglament (CE) núm. 1626/94 (DOUE L 409 de 30.12.2006). Aquestes talles mínimes fan referència a les espècies procedents del calador Mediterrani català i són d'aplicació tant a la pesca i el marisqueig professional com a les activitats pesqueres esportives i recreatives.[5]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.