llista de rellotgers catalans o establerts a Catalunya From Wikipedia, the free encyclopedia
La fabricació de rellotges mecànics a Catalunya va assolir un gran nivell. Al costat dels rellotges de torre o campanar, hi ha documentada la fabricació de rellotges de petites dimensions amb tota mena d'accessoris i prestacions (campanetes, indicacions de les fases lunars…).
Aquest article tracta sobre els rellotgers catalans. Si cerqueu la base del rellotge català, vegeu Rellotge català.
Aquesta és una llista de rellotgers catalans o establerts a Catalunya. Representativa i no pas exhaustiva.
El gran nivell dels rellotgers catalans pot deduir-se a partir d'un exemple.
Una carta del 6 de febrer de 1376, del rei Pere el Cerimoniós a Elionor, una de les seves filles, descriu un rellotge amb moltes prestacions que li trametia com a obsequi (pàgines 265 i 266 de la referència).[1]
Les característiques del rellotge eren les següents:
Tres campanetes per a tocar les hores
Astrolabi giratori en la part frontal (una volta cada 24 hores)
Tres làmines per a les latituds dels territoris reials. (NOTA: mal descrites en la carta)
Primera (39 graus en una cara i 40 en l'altra cara)
Segona (41 en una cara i 42 en l'altra)
Tercera (43 graus/44 graus)
Indicació del moviment de la lluna
Indicació del moviment del sol
Representació del zodíac i d'algunes estrelles fixes.
A continuació es presenta una llista representativa d'alguns artesans rellotgers, ordenada cronològicament. La llista està basada en artesans que fabricaven rellotges mecànics, però inclou altres detalls interessants relacionats amb el tema.
Nicolau, Simó. Rellotger flamenc, coautor amb Ossen del cinquè rellotge de la catedral de Barcelona el 1576[24]
Molet, Antoni. Rellotger de Barcelona autor del rellotge de l’Antic Hospital de la Santa Creu que funcionà entre 1511 i 1732[25]
Seglexvii
Amador Soler. Rellotger municipal de Barcelona, responsable, el 1685, de la proposta de canvi de regulador de foliot a pèndol del rellotge de la Catedral que realitzà el rellotger Sitjar.[26]
GUDIOL CUNILL, JOSEP: El rellotge de la Catedral de Vic. "La Veu del Montserrat", 1900, vol. XXIII, I n. 1 p. 3-4, II n. 2 p. 10-12 i III n. 4 p. 27-29
Vergés i Trias, Martí: El mecanisme d'esperit dels rellotges primitius. “Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona” Real Academia de Ciencias y Artes (Barcelona) Volum 51, nº 5 (1992)
JARDÍ BORRÀS, RAMON: El rellotge dels flamencs de la seu de Barcelona. en Miscel.lànea Fontseré. Barcelona: Ed. Gustavo Gili, 1961. Reed.: La rueda catalina. Madrid-València: Ed. Albatros, 1983
JUNYENT, EDUARD: Pórtico erudito de la relojería catalana. "Cuadernos de Relojería", n. 12, 3r trimestre, 1957, p. 117-119 Reed.: Cuadernos de relojería. Madrid-València: Ed. Albatros, 1982
GUDIOL CUNILL, JOSEP: El rellotge de la Catedral de Vic. "La Veu del Montserrat". vol. XXIII, I n. 1 p. 3-4, II n. 2 p. 10-12 i III n. 4 p. 27-29, 1900
FARRÉ OLIVÉ, EDUARD: Alberto Billeter, un relojero suizo en Barcelona. (1ª parte) "Arte y Hora", n. 121-H/4, Nov-Dic 1996, p. 12-18; (2ª parte) "Arte y Hora" n. 122H5, Ene-Feb 1997, p. 6-11