Llengua de serp

La llengua de serp (Ophioglossum vulgatum) és una espècie de falguera de la família Ophioglossaceae,^[1] també coneguda com a llança de Crist o llagues de Crist.^[2]

Llengua de serp

Ophioglossum vulgatum
Ophioglossum vulgatum
Taxonomia
Superregne	Archaeplastida
Classe	Polypodiopsida
Ordre	Ophioglossales
Família	Ophioglossaceae
Gènere	Ophioglossum
Espècie	Ophioglossum vulgatum L., 1753
Subespècies
O. v. ssp. vulgatum L.; Sp. 2. 1062 (1753) O. v. var. pycnostichum Fernald; Rhodora 41(490): 494-495, pl. 570 (1939) O. v. f. lanceolatum (Clute) S.F. Blake; Rhodora 15(173): 87 (1913) O. v. var. minus Moore; The Ferns of Great Britain and Ireland under t. 51B (1856) O. v. ssp. africanum J.E.Burrows ex Pocock; Bothalia 23(2): 189 (1993) O. v. ssp. kilimandscharicum (Hieron.) J.E.Burrows; Bothalia 25(1): 62 (1995)

Es tracta d'una planta medicinal amb interès com vulnerària i astringent. Al País Valencià es considera en perill d'extinció.^[3]

Descripció

Es tracta d'una planta rizomatosa, amb un rizoma fibrós i curt, del qual emergeix una sola fulla, rarament dues, amb dos segments. El segment estèril és oval-lanceolat, amb nervació reticulada; el fèrtil, oposat a l'estèril, posseeix esporangis disposats en forma d'espiga, oposats entre si. Els esporangis posseeixen dos valves que faciliten la seva obertura.

Distribució i hàbitat

Creix en gairebé tot l'Hemisferi Nord: nord d'Amèrica, nord d'Àsia, Europa i nord d'Àfrica; també a Àfrica del Sud. En la península Ibèrica es troba en els Pirineus, Monts Universals, serra de Gredos i fins i tot en les muntanyes bètiques.

L'espècie és pròpia de terrenys enaiguats: prats, herbassars, sempre sobre sòls hidromorfs.

Referències

1. «Llengua de serp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. «Cercaterm | TERMCAT - Ophioglossum vulgatum». [Consulta: 5 agost 2022].
3. Herrero-Borgoñon, J. J.; Ibar, J.; Iranzo, J.; Salvo, A.E «Estado de conservación de la pteridoflora valenciana» (pdf) (en castellà). Stvdia Botánica, volum 13, 1994, pàg. 217.