From Wikipedia, the free encyclopedia
La litiasi vesical és la presència de càlculs en la bufeta urinària,[1] procedents del ronyó o autòctons (produïts, en aquest cas, a conseqüència d'una retenció d'orina[2] o d'una cistitis). Per regla general, la gènesi dels càlculs comença amb la formació de cristalls en l'orina que s'adhereixen a l'uroteli de la bufeta, creant així un punt de partida clau pel posterior creixement de les concrecions de sals minerals.[3] Proteus spp. és el microorganisme que es troba amb major freqüència en els cultius d'orina dels malalts que tenen aquest tipus de litiasi. Els pròteus i algunes soques de Pseudomonas i Escherichia coli produeixen ureasa, la qual hidrolitza la urea. Això origina amoníac i diòxid de carboni, elevant el pH i afavorint la sobresaturació urinària i la precipitació química de cristalls de fosfat de magnesi i amoni.[4] Rares vegades, els càlculs són múltiples i asimptomàtics.[5] Inusualment, el seu origen és un cos estrany intravesical,[6] una intervenció quirúrgica per tractar la incontinència urinària d'esforç femenina,[7] les sutures no reabsorbibles romanents d'una antiga operació intrapèlvica poc acurada,[8] la cistinúria (una malaltia autosòmica recessiva que propicia l'existència de càlculs urinaris de cistina),[9] un tricobetzoar en casos de sondatge vesical repetitiu,[10] el desplaçament i l'entrada en la bufeta d'un dispositiu intrauterí[11] o l'ús negligent durant molt de temps d'un catèter de Foley.[12] Aquest tipus de litiasi és una afecció poc comuna durant l'embaràs, però de vegades pot ocasionar distòcia[13] o altres complicacions del part,[14] En certs casos, provoca una disfunció sexual[15] o una fístula vesico-intestinal retardada.[16] És un fet molt inhabitual que apareguin en la unió vesicoureteral durant la infantesa.[17]
 | |
| Tipus | urolitiasi i malaltia de la bufeta urinària  |
|---|---|
| Especialitat | urologia |
| Patogènesi | |
| Localització | bufeta urinària |
| Classificació | |
| CIM-11 | GB71.0 |
| CIM-10 | N21.0-N21.9 |
| CIM-9 | 594.0, 594.1 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 31859 |
| MedlinePlus | 001275 |
| eMedicine | 983884 |
| MeSH | D001744 |
| UMLS CUI | C0005683 |
| DOID | DOID:11355 |
L'esquistosomosi,[18] l'hiperparatiroïdisme primari,[19] les lesions medul·lars,[20] certs càncers de l'uroteli,[21] el consum quotidià d'aigua dura,[22] la cistinùria,[23] les infeccions urinàries recurrents,[24] les hèrnies vesicals,[25] la hiperuricèmia adquirida,[26] l'aldosteronisme primari (una malaltia metabòlica causada per la secreció massa abundant d'aldosterona,[27] l'extròfia de la bufeta urinària[28] i altres malformacions congènites infreqüents[29] o la hiperplàsia benigna prostàtica afavoreixen la formació de càlculs vesicals.[30]
Es consideren gegants els càlculs que superen els 100 grams de pes.[31] En casos excepcionals poden cursar amb símptomes d'escassa importància,[32] causar un prolapse rectal,[33] una insuficiència renal aguda,[34] una disúria femenina recurrent[35] o la ruptura espontània de la bufeta urinària.[36]
S'han trobat càlculs vesicals en restes humanes del període mesolític[37] i en mòmies de l'antic Egipte.[38] Els signes i símptomes de la litiasi vesical van ser descrits en el Corpus Hippocraticum i el jurament hipocràtic fa referència expressa a la litotomia, una intervenció que la medicina de l'època considerava inviable a causa dels seus mals resultats.[39] Aulus Corneli Cels, al llibre VII de De Medicina (ca. 50 dC),[40] escrigué sobre la malaltia i el mètode per tractar-la en persones joves.[41] El metge andalusí Abulcasis practicava cistolitotomies a través d'una incisió perineal, emprant un escalpel específic dissenyat per ell mateix,[42] un procediment similar al descrit pel cirurgià hindú Sushruta (ca. 500 aC.) al tractat aiurvèdic Suśruta Saṃhitā molts segles abans.[43] Julián Gutiérrez de Toledo, metge de la Cort dels Reis Catòlics,[44] va escriure l'obra Cura de la piedra y dolor de la yjada y cólico renal, un compendi dels coneixements de l'època sobre l'aparell urinari que detalla les causes del bon i mal pronòstic de la litiasi segons la teoria dels humors.[45] Andrés Laguna recomanà fer irrigacions uretrals amb d'oli d'escorpí (Scorpio europaeus, L.)[46] per combatre la malaltia.[47] El cirurgià reial Francisco Díaz de Alcalá (1527-1590) publicà el Tratado de las enfermedades de los riñones, vejiga y carnosidades de la verga y orina (1588),[48] en el qual es relaciona per primera vegada l'origen del mal de piedra[49] amb els minerals. L'any 1757, Benjamin Franklin va dissenyar un catèter flexible fet amb fil d'argent per alleujar la retenció urinària que ell mateix patia a causa de la cistolitiasi.[50]
La litiasi vesical es tracta segons la seva etiologia i les característiques dels càlculs.[51] Tot i que la cirurgia oberta encara es fa servir per extreure càlculs inusitadament nombrosos[52] o d'enormes dimensions[53] i en pacients amb una hiperplàsia benigna de pròstata important no resecable,[54] avui día la majoria de les litiasis vesicals poden ser tractades amb cirurgia percutània extractiva controlada endoscòpicament[55] o litotrícia extracorpòria per ones de xoc.[56] L'ús d'un làser d'homi redueix significativament tant el temps de durada de la intervenció com la incidència de complicacions postoperatòries.[57] En nens, la cistolitotomia mínimament invasiva amb assistència robòtica és una opció quirúrgica que permet evitar el risc de lesions uretrals i aconseguir una sutura intracorpòrea vesical molt acurada.[58]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
