Lira (poesia)

La lira és l'estrofa pròpia de la llengua castellana que consta de cinc versos.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

La lira popular de finals del segle xix, poesia popular impresa urbana, és una expressió que es desplaça pels camins de la poesia, el cant i la crònica.

La lira popular es va anar instal·lant en les incipients urbanes, prenent la tradició dels poetes i cantors del camp, traslladant el llenguatge oral a l'escrit, fulles que es distribuïen i es recitaven en les fires, les fondes i els suburbis per on transitaven els viatgers. Es va desenvolupar en un diàleg amb els esdeveniments històrics i socials rellevants de fins d'aquest segle. Poetes populars rellevants i de gran producció en l'època van ser:

• Bernardino Guajardo
• Nicasio García Rolak
• Rosa Araneda: (És la veu femenina dintre del grup de poetes que es veu constantment qüestionada i atacada pels seus parells barons, qui dubten de l'autoria dels seus versos o imiten el seu nom per a atreure el seu públic)
• Juan Rafael Allèn
• Daniel Meneses

En la seva majoria camperols emigrats a Santiago. Alguns d'ells van ser cantors i poetes simultàniament; també ocorria que venguessin els seus versos als cantaires de famoses fondes en la capital. Per a aquest últim cas, músics que pagaven als poetes pels seus versos, adquirint la propietat literària, sorgeix la denominació: "versos ocults". Els poemes van ser publicats entre 1865 i 1920 aproximadament.

Rima i mètrica de la lira

En la seva versió castellana, la lira consta de cinc versos que alternen les set i onze síl·labes, però en l'adaptació per la Mètrica Catalana els versos tenen sis i deu síl·labes, seguint el patró de mètrica i rima següent:

6a 10B 6a 6b 10B

La rima de la lira sol ser consonant i pot canviar en les diferents estrofes. El principal avantatge d'aquesta estrofa és que no té límit de versos, al contrari que el sonet, per exemple.

Viccionari