Estrofa

L'estrofa és un conjunt de versos que segueixen un patró de mètrica determinat. Al poema, equivalen als paràgrafs de la prosa perquè tenen unitat de sentit. Algunes estrofes són:

• Rodolí: dos versos que rimen entre si
• Apariat: dos versos rimats
• Codolada: tirada que alterna apariats de vuit i de quatre síl·labes (set i quatre a Mallorca)
• Tercet: tres versos amb diferents esquemes de rima, un tipus de tercet molt popular és el haikú japonès
• Quarteta: Estrofa de quatre versos d'art menor. una sola quarteta pot fer un poema: un madrigal, un epigrama, un epitafi, una sàtira.
• Quartet: quatre versos que segueixen els esquemes de rima ABBA o ABAB (cada lletra designa una terminació concreta).
• Lai: conjunt de versos apariats
• Lira: composició de cinc versos de diferent nombre de síl·labes que alternen dues rimes
• Sextina: sis versos decasíl·labs
• Cobla: composició de vuit versos d'art major
• Sonet: Composició d'origen italià de catorze versos, una de les estrofes més clàssiques
• Octava reial: vuit versos d'onze síl·labes
• Romanç: aplec de versos en què rimen solament els imparells
• Gazal: forma de grups de cinc versos pròpia de la poesia àrab
• Tanka: combinació de versos japonesos de 5 i 7 síl·labes
• Trova: quatre versos de 7 síl·labes, propi de la mètrica portuguesa

Bibliografia

• Bargalló Valls, Josep (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
• Oliva i Llinàs, Salvador (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
• Parramon i Blasco, Jordi (2000): Diccionari de Poètica. Edicions 62. Col·lecció El Cangur Diccionaris, núm. 265. Barcelona.
• Serra i Baldó, A i Llatas, Rossend (1986): Resum de Poètica Catalana. Mètrica i Versificació. Ed. Barcino. Col·lecció Popular, núm. 75. Barcelona.

Viccionari