Libu

Els libu, o també lebu (en jeroglífic egipci: , transliterat rbw) és el nom que rebien les tribus amazigues a l'oest del Nil a les fonts egípcies del temps de l'Imperi Nou, i principalment del període ramèssida.^[1][2] El seu nom fou recollit pels grecs, que, segles més tard, entraren en contacte amb les tribus indígenes a l'oest del Nil i els anomenaren líbyes (grec antic: Λίβυες, 'libis').

Libu

Tipus	tribu i Berber tribe (en)
Període	antic Egipte

Un libi en la tomba de Seti I

Apareixen per primera vegada durant la XIX dinastia, que els combaté en diversos encontres. En una ocasió apareixen aliats amb els meixweix i els qeheq (amb els quals sens dubte estaven emparentats), juntament amb diversos Pobles de la Mar, com a invasors de la vall del Nil. La confrontació entre els libu i els egipcis s'allargà durant la XX i la XXI dinasties, per bé que a partir de la XX dinastia apareixen també com a mercenaris.^[3] Generalment hom els ha considerat com a caçadors i nòmades,^[4] però també hi ha autors que els consideren sedentaris i caçadors.^[5]

Quan, cap al segle vii aC, els grecs començaren a sovintejar el nord d'Àfrica, prengueren dels egipcis el nom de libu i anomenaren les tribus indígenes grec antic: Λίβυες, Líbyes ('libis'). Pels grecs, els libis eren tots els pobles indígenes (amazics) a l'oest del Nil fins a l'Atlàntic, tant els de Líbia com els de l'entorn de Cartago i també els de la zona de l'Atles, a l'actual Marroc,^[6] i naturalment estaven dividits en nombroses tribus, que Heròdot descriu extensament.^[7] Del nom d'aquest poble prové el topònim de Líbia, originàriament 'la terra dels libis', que en un primer moment feia referència a la zona de la Cirenaica, posteriorment s'estengué fins a l'Atlàntic i finalment, entre els grecs, arribà a englobar tot el continent que els romans anomenaven Àfrica, fins que adoptaren el llatinisme Ἀφρική i el nom de Líbia romangué específic per la regió originària, a l'oest del Nil i a l'est de Cartago.^[8]

Grans caps dels Libu

A l'oest del delta del Nil, durant la Dinastia XXII d'Egipte, va florir un regne de libus conegut com a «Regne dels Grans Caps dels Libu». Aquests governants aviat formaren una dinastia, i sovint tenien «caps dels Ma» com a subordinats. La dinastia culminà amb Tefnakht, que era gran cap dels libu i cap dels ma, a Sais, tot i que no era d'origen libi,^[9] que finalment reclamà per a ell mateix els títols faraònics tot fundant la XXIV Dinastia.^[10]

Aquesta és la successió dels grans caps dels libu coneguts. El seu govern es datava seguint els anys de regnat del faraó coetani de la Dinastia XX d'Egipte:^[11]

Nom	Imatge	Testimoniat en l'any regnat	Datació corresponent absoluta
Niumateped A		Any 10 de Sheshonq I o Sheshonq III	936 o 816 aC
Inamunnifnebu		Any 31 de Sheshonq III	795 aC
un o dos (?) caps no testimoniats	-	-	-
Niumateped B		Any 8 de Sheshonq V	760 aC
Titaru, fill de Didi		Any 15 o 17 de Sheshonq V	753 o 751 aC
Ker		Any 19 de Sheshonq V	749 aC
Rudamun		Any 30 de Sheshonq V	738 aC
Ankhhor		Any 37 de Sheshonq V Any ? de Sheshonq V	731 aC ? aC

Vegeu també

• Regió de Líbia