Joan Perelló i Sintes,[1] més conegut pel pseudònim de Liberto Callejas, (Illes Balears,[nota 1]1884 – Mèxic, 1969)[2][3][1] fou un periodista, de pensament anarquista.
| Nom original | (ca) Joan Perelló i Sintes  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1884 Sant Lluís (Menorca) |
| Mort | 29 desembre 1969 (84/85 anys) Ciutat de Mèxic |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, periodista |
| Nom de ploma | Liberto Calleja |
Integrant de «Los Solidarios»[8] —i més tard dins l'òrbita del grup «Nosotros»—,[9] s'exilià a França, el 1923, acompanyant a Durruti i Ascaso durant la dictadura de Primo de Rivera;[4][5][1] a París, fou president de la Librairie International,[10] seu de la Union Anarco-communiste francesa.[11][12] Després de la proclamació de la Segona República a l'abril de 1931, Callejas va retornar, instal·lant-se a Barcelona.[13]
A El eco de los pasos, García Oliver assenyala la seva devoció per la lectura i les seves inclinacions cap a un anarquisme individualista.[6] Malalt de tuberculosis[14] i descrit per Ramón Liarte com «un tolstoià que escrivia articles de fons que llençaven espurnes i rajos de llum manumissora»,[15] va escriure el pròleg del llibre en l'edició en castellà La vie ardente et intrépide de Louise Michel de Fernand Planche[1] —assaig sobre l'escriptora i anarquista francesa Louise Michel, protagonista de la Comuna de París— i va ser director del diari Solidaridad Obrera a dues etapes, el 1932 i el 1936,[16] amb posicions properes a Felipe Aláiz de Pablo.[4] Entre aquests períodes, va dirigir CNT a Madrid, el 1934.[17][3] Al llarg de la seva vida va col·laborar a més amb altres publicacions com Crisol, Ideas[14][18] o la versió en castellà (Acción) de la Revue Internationale Anarchiste;[19][20] també dirigí el diaris Iberón, Liberión[4] i Voz Libertaria.[20][19][21] Després de la Guerra Civil es va exiliar altre cop el 1939,[1] a Mèxic,[22] on va morir el 1969.[3]
Sobre la seva vida es va publicar el 2012 una biografia titulada Liberto Callejas, l'anarquista incommovible, obra de Josep Portella Coll.[23]
- Hi ha fonts que assenyalen Menorca com a lloc de naixement: Ginard i Féron afirma que Callejas era de Sant Lluís[2] i al Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans s'afirma que va néixer a Maó.[3] No obstant, la Gran Enciclopèdia Catalana,[1] Salvador Gurucharri a Bibliografía del anarquismo español 1876-1975[4] i Hermós Plaja i Saló a El sindicalismo según sus influencias[5] recullen Palma com a lloc de naixement, i Joan Garcia Oliver el considera «natural de Mallorca».[6] David Ginard i Féron titlla aquest origen mallorquí com un error.[7]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
