Leon Kirchner

Leon Kirchner (Brooklyn, 24 de gener de 1919 - Manhattan, 17 de setembre de 2009) fou un compositor estatunidenc.^[1][2]

Leon Kirchner

Biografia
Naixement	24 gener 1919 Brooklyn (Nova York)
Mort	17 setembre 2009 (90 anys) Manhattan (Nova York)
Activitat
Camp de treball	Música, composició musical, interpretació de piano i educació musical
Ocupació	compositor, pianista, pedagog musical, professor d'universitat
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Gènere	Música clàssica i òpera
Professors	Arnold Schönberg
Instrument	Piano
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca Pública de Nova York d'Arts Escèniques JPB 11-14
Premis
(1974)  Premi Roma (1967)  Premi Pulitzer de Música (1951)  premi musical de Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres (1948, 1949)  Beca Guggenheim

Kirchner, fill de pares russos, es va criar a Los Angeles, on va estudiar amb Arnold Schönberg, Roger Sessions i Ernest Bloch a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Si al principi de la seva carrera musical va rebre influències de Paul Hindemith, Béla Bartók i Igor Stravinski, ràpidament va passar a una sincera identificació amb l'estètica, encara que no tant amb els procediments específics, de Schönberg, Berg i Anton Webern.^[3]

D'extraordinari talent com a pianista i director d'orquestra, Kichner va ser sobretot un gran compositor. Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres i de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, va ser guardonat en dues ocasions pel Cercle de Crítics de Música de Nova York i va rebre el premi de Naumburg i el Pulitzer per la seva obra Quartet de corda núm. 3 i el premi Friedheim. També va dur a terme una sèrie de festivals de música que van ser capdavanters en tot el món i va donar classe durant molts anys a la Universitat Harvard.

Entre les seves obres cal destacar:

• Lily (1977), òpera en tres actes, llibret del mateix compositor a partir de la novel·la de Saül Bellow Henderson the rain king.
• Simfonia (1951)
• Concert núm. 1 per a piano (1953), guanyadora del premi Naumburg
• Toccata (1955)
• Concert per a violí, violoncel, 10 vents i percussió (1960)
• Sonata per a piano núm. 3, The forbidden

Referències

1. «Leon Kirchner». Encyclopædia Britannica [Consulta: 12 setembre 2017].
2. Lentz III, Harris M. Obituaries in the Performing Arts, 2009: Film, Television, Radio, Theatre, Dance, Music, Cartoons and Pop Culture. McFarland, 24 de maig de 2010, p. 289. ISBN 978-0-7864-4174-7.
3. «Leon Kirchner». The Telegraph, 28-09-2009 [Consulta: 12 setembre 2017].