Leinster
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Leinster (/ˈlɛnstər/, en gaèlic irlandès: Laighin ˈl̪ˠaːjɪnʲ)[1] és la província oriental d'Irlanda, que comprèn els comtats de Carlow, Dublín, Kildare, Kilkenny, Laois, Longford, Louth, Meath, Offaly, Westmeath, Wexford i Wicklow. La bandera tradicional de Leinster mostra una arpa daurada sobre un fons verd.
Cúige Laighean (ga) | |||||
Tipus | Província d'Irlanda | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Irlanda | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.630.720 (2016) (132,86 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 19.800 km² | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | IE-L | ||||
En èpoques antigues Leinster va estar habitat per cinc tribus importants de Fir Bolg, de les quals la tribu dels Laigin va donar el nom a Leinster. Els Fir Bolg poden estar relacionats amb els belgae, tot i que no n'hi ha certesa. Posteriorment, les tribus de Leinster van ser unides per Úgaine Mor Hugony "el gran", que construí la fortalesa d'Ailinne Knochawlin, a prop de Kilcullen (comtat de Kildare), que va ser, possiblement, el primer rei històric de Laigin (Leinster) al segle vii aC. La part "ster" del topònim prové de la paraula nòrdica per referir-se a estat, tal com els vikings nomenaren a Dublín durant un període.
En els segles IV i V, després que Magnus Maximus abandonés la Gran Bretanya amb les seves legions, colons de Leinster s'instal·laren al País de Gal·les, concentrant-se especialment en les zones d'Anglesey, Caernarfonshire i Denbighshire, deixant la seva petjada en llocs com la península de Lleyn, el nom de la qual deriva de Laigin.
Al segle viii, dos dinasties es disputaven el govern de la província:
Avui, Leinster està format per dotze comtats, abasta la vella província de Meath (Meath i Westmeath). També hi ha la parròquia del comtat (Annally) i de Lusmagh de Longford (en Offaly), tots dos abans Connacht, i Louth, abans d'Ulster. Les fronteres estaven marcades per Cromwell per a l'administració i per raons militars.
Hi ha uns 40.000 parlants d'irlandès a la província; 1.299 parlants nadius a la gaeltacht de Meath que no compten entre els 19.348 alumnes de les 66 Gaelscoils (escoles primàries en irlandès) i 15 Gaelcholáiste (escoles secundàries en irlandès) arreu de la província. Segons el cens irlandès de 2011 hi ha 20.040 parlants d'irlandès fora del sistema educatiu de la província.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.