El Leibermuster fou un patró mimèticclapejat del Tercer Reich, en sis colors: sobre fons beix clar presenta petites taques en blanc i verd clar, i clapes petites i mitjanes, bastant estretes, en verd intens, roig i negre; les clapes negres suggereixen branques, i llur orientació bàsica és horitzontal, tot i que en alguns exemplars pot ésser vertical.
Patró Leibermuster (1945)
Aquest patró, juntament amb les seves derivacions, constitueix el grup Leibermuster de la família clapejada.
Denominació
El Leibermuster és l'únic patró mimètic nazi de què coneixem el nom original,[1] i això mercès als esforços de Francis S. Richardson, oficial d'intendència estaunidenc que el mateix 1945 preparà un report cèlebre sobre el camuflatge nazi (report Richardson). El nom oficial era Buntfarbenaufdruck 45 ('sobreimpressió multicolor 1945') i el dissenyà el professor Johann Georg Schick, que ja havia dissenyat els diversos patrons de les Waffen-SS. Leibermuster n'era la denominació col·loquial; hom estaria temptat de traduir-ho literalment com a 'patró de cos', però la traducció correcta és 'patró Leiber', perquè fa referència al cognom de Hellmut Leiber, l'enginyer encarregat de les qüestions tècniques de fabricació.[2]
Esporàdicament aquest patró també rep el nom de Leibertarn ('camuflatge Leiber').
Ús
El Leibermuster s'usà, essencialment –potser exclusivament–, en uniformes de dues peces de model 1944[3] (és a dir, similar al battledress britànic), caçadora de campanya (Feldbluse) i pantaló (Feldhose), no reversibles. En funció del que havia succeït amb tants patrons anteriors, s'especula que també s'hi podrien haver confeccionat parques, gorres de campanya m. 43, fundes mimètiques, peces d'equipament (potser Zeltbahnen), etc.[4]
Les peces d'uniforme en Leibermuster foren distribuïdes a partir del febrer de 1945, tant a unitats de la Wehrmacht com de les Waffen-SS; la voluntat era de substituir tots els altres patrons mimètics en ús entre les tropes nazis.[5] Emperò, i donada l'aparició tan tardana (i les circumstàncies de caos final), no sembla que la roba en Leibermuster arribés a confeccionar-se ni a distribuir-se en grans quantitats.
Hi ha constància fotogràfica de l'ús del Leibermuster per part d'alguna unitat de la Wehrmacht en territori txec (vegeu més avall); hi ha testimonis orals que atribueixen l'ús del Leibermuster a alguna unitat "estrangera" de les Waffen-SS durant la retirada nazi de Letònia.[6]
Característiques peculiars
D'antuvi el Leibermuster pot semblar massa cridaner, però era força efectiu al medi perquè l'havien dissenyat: combat entre ruïnes en ciutats devastades. Pel que fa a la coloració original, vegeu l'epígraf següent.
Una característica insòlita del patró Leibermuster és que, imprès amb tintes absorbents de la llum, fou el primer de la història dissenyat per a esquivar els detectors infraroigs que començaven a utilitzar-se.
El Leibermuster com a enigma
El Leibermuster resta un patró enigmàtic: se'n conserven pocs exemplars autèntics –en col·leccions particulars i en algun museu públic–,[7] i aquests estan molt desgastats i amb els colors esvaïts; apareix en poques fotografies, i totes preses a Txecoslovàquia el maig de 1945.[8] L'aspecte original del patró es reconstruí, primer, a partir de dades escrites i de testimonis orals, i, posteriorment, mitjançant tècniques informàtiques aplicades a exemplars conservats.[9]
En acabat de dècades d'oblit, l'interès pel Leibermuster 45 es despertà als anys vuitanta i, sobretot, als noranta, al ritme de la naixença i maduresa dels estudis històrics sobre uniformologia mimètica. En l'actualitat aquest patró és un centre d'interès emblemàtic per a estudiosos i afeccionats.
El patró també s'ha popularitzat entre els col·leccionistes de militària. En la darrera dècada, i per iniciativa de nombroses marques comercials (de Txèquia a la Xina, passant per Turquia), al mercat civil han proliferat reproduccions de peces en Leibermuster 45, de qualitat diversa i amb criteris diferents: n'hi ha que intenten reproduir-lo amb els colors ben vius de quan era nou de trinca (amb què les peces s'acosten bastant a l'aspecte de l'Alpenflage); d'altres imiten els tons esvaïts dels exemplars supervivents. S'hi confeccionen tant les peces històriques (caçadora i pantalons) com qualssevol altres de típiques de la Wehrmacht o de les Waffen-SS, encara que no consti que fossin produïdes mai en aquest patró.
Reproduccions a banda, també hi ha un petit mercat de falsificacions que hom intenta passar per originals (llarga tradició en peces de militària clàssiques, sobretot del Tercer Reich), algunes de molt primàries (manipulacions de peces Alpenflage, per exemple), però altres de tan sofisticades que provoquen dubtes fins entre els especialistes.
El patró Leibermuster original serví de model a diversos patrons desenvolupats en altres exèrcits durant els anys cinquanta, els quals poden agrupar-se amb l'original per a compondre el grup Leibermuster de la família clapejada. Es tracta, en concret, dels patrons següents:
duby ('roures') txecoslovac (1954-1962),[10] exclusiu de les forces especials: quadricolor, sobre fons caqui clar presentava clapes de tipus ameba en negre, verd oliva i roig pàl·lid (amb nous tons formant-se per superposició). L'efecte de conjunt és de dominància verda, amb què divergeix prou del Leibermuster 45, tot i ser evident la filiació. Aquest patró era reversible amb un altre clapejat de tipus més genèric i dominància verda: el mraky ('núvols').[11]
Bundeswehr-Leibermuster ('patró Leiber de la Bundeswehr') de la RFA, molt afí a l'original tant en la tria dels sis colors com en la forma i distribució de les clapes. Dissenyat entorn de 1955 per a l'uniforme de campanya de la Bundeswehr,[12] no sembla que arribés a ser distribuït,[13] hom diu que per motius polítics evidents: la referència nazi hi era massa palpable i recent.[14] Tot i això, el llegat del Leibermuster persistiria subtilment uns anys més a la Budeswehr en el patró de la Zeltbahn mimètica.[15]
Leibermuster suís (1955-1993), més conegut popularment com a Alpenflage i cèlebre, entre altres motius, per la dominància vermella.
De totes tres derivacions, només l'Alpenflage suís arribaria a equipar la totalitat d'un exèrcit, i durant força dècades.
Derivacions del Leibermuster: duby; BW-Leibermuster; Alpenflage; rocoso (pentómico), variants tardor i primavera
D'altra banda, podríem considerar com a vagament inspirat en el Leibermuster el patró pentómico (o rocoso) espanyol, aplicat a la majoria dels uniformes mimètics reglamentaris en les forces especials espanyoles entre 1959 i 1982 (en què passaren al woodland). Aquest patró pentómico o rocoso consta de clapes mitjanes, en forma ameboide (a voltes el patró es coneix com a "ameba espanyol"), en colors verd fort i marró rogenc, més multitud de taquetes blanques, sobre un fons que és marró clar, en la versió de tardor, i verd clar, en la versió d'estiu; la superposició dels elements crea la impressió de major diversitat cromàtica.
Recordem que, en efecte, els noms alemanys dels patrons nazis són els atribuïts pels ex-combatents, és a dir, són malnoms col·loquials. Ho remarca, per exemple, Daniel Peterson en l'obra citada a la bibliografia, p. 3-4. Llevat del Leibermuster, els noms oficials s'ignoren, perquè la documentació corresponent s'ha perdut.
Val a dir que en 1953 i 1954 Leiber registrà sengles patents del patró, presentades originàriament en 1942 i 1944. Vegeu: A new (?) fact about the Leibermuster pattern - the inventorArxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.. Indicaria això que el dissenyador havia estat Leiber, i no Schick? Sembla, però, que les patents de Leiber es refereixen als aspectes tècnics de la impressió de patrons mimètics sobre roba amb tinta antiinfraroigs, més que no al traçat concret del patró.
Potser caldria dir que n'era una adaptació: en la Feldbluse m. 44 en Leibermuster, els punys eren muntats i la cintura rematava en una vora simple (com la d'uns texans), en contrast amb els punys simples i l'amplíssima banda de cintura de la versió estàndard en feldgrau. Els pantalons, en canvi, sí que responien de ple al model 1944: llargs i rectes, de cintura natural dotada de travetes, amb vetes d'ajustament als baixos i cinc butxaques (dues de biaix, una de rellotge i dues de posteriors), totes amb tapeta.
Es tracta d'especulacions més o menys raonables, però no recolzen en cap prova: ni exemplars supervivents, ni fotografies, ni testimonis orals. Només pel que fa a parques n'hi ha un exemplar en Leibermuster l'autenticitat del qual sembla probable, tot i que ha estat molt debatuda; podria tractar-se d'un prototip que no arribà a la confecció industrial.
Sovint el Leibermuster s'atribueix a les Waffen-SS en exclusiva, però això és un error fàcilment corregible consultant la bibliografia especialitzada. I de fet, en les poques fotografies que se'n coneixen el duen soldats de la Wehrmacht.
En total, en són ben poques, però. De fet, no se'n coneixia cap fins al 2001-2002, en què tant Michaelis com Palinckx i Beaver en publicaren una --la mateixa-- als llibres uniformològics respectius (vegeu la bibliografia); reproducció: M45 Leibermuster. El nombre de fotos cresqué exponencialment el 2008, mercès a un col·leccionista txec que en descobrí i divulgà una sèrie de deu (en blanc i negre); vegeu, per exemple, Leibermuster M45Arxivat 2016-09-12 a Wayback Machine.. També en tenim una mostra a tot color: el 2014, un afeccionat a la uniformologia descobrí un soldat en uniforme Leibermuster complet (caçadora i pantalons) en una filmació documental de tropes de la Wehrmacht rendint-se a Txecoslovàquia, com sempre al maig del 45; vegeu Original Leibermuster?Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.. Anàlogament, hom ha descobert (2012) un figurant amb caçadora Leibermuster en un film bèl·lic txecoslovac de postguerra, també en colors, en què el més probable és que tot l'atretzo sigui original (a l'època hi havia força existències de material autèntic, i era més barat usar-les que no reproduir-les); vegeu SS LeibermusterArxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.. Tornant al blanc i negre, recentment (2015) ha corregut per fòrums especialitzats una altra fotografia que documenta el Leibermuster original. Es tracta d'una foto de grup de soldats soviètics, presa en la immediata postguerra (7 set. 1945), en què n'hi ha un que duu pantalons Leibermuster, evidentment botí de guerra; vegeu Liebermuster (sic) image study!Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Com que la foto està datada però no localitzada, podria haver estat presa a Txecoslovàquia, amb què aquesta troballa no contribueix pas a suportar la teoria que el Leibermuster també s'havia desplegat al front oriental. El mateix pot dir-se de certes peces de Leibermuster presumptament originals aparegudes a Moscou a inicis dels anys noranta; vegeu Camo for SS units.
Com que les úniques fotografies conegudes de tropes alemanyes vestint el Leibermuster original foren preses en territori txecoslovac, s'especula sovint que potser la fabricació es feu a Txecoslovàquia, i que aquesta maquinària hauria estat reaprofitada en la postguerra per a engegar la rica producció mimètica txecoslovaca.
Hi ha un malentès persistent entorn d'aquest patró: com que els exemplars supervivents tenen marcatges de l'exèrcit belga, s'especula que no fou un uniforme alemany refusat, sinó un prototip belga no adoptat. Sembla, ben al contrari, que aquest material era de disseny alemany i es destinava exclusivament a la RFA, però que fou fabricat a Bèlgica en el marc de la distribució interestatal de tasques quan es preparava la semifrustrada Unió Europea Occidental; vegeu Kamouflage.net: Bundeswehr-Leibermuster.
De fet, en l'acte de presentació dels primers uniformes de la nounada Bundeswehr (1955), el de campanya era el sobreuniforme en patró Leibermuster; vegeu, per exemple, Tarnmuster deutscher StreitkräfteArxivat 2015-11-17 a Wayback Machine.; vegeu-ne la filmació a YouTube. Però, en efecte, no sembla que arribés a ser distribuït: el sobreuniforme de campanya, a partir del 1956, seria en patró Bundeswehr-Splittermuster.
Això, però, és molt discutible: el patró Leibermuster de 1945 no sembla que fos gaire emblemàtic en aquell moment: havia existit tardanament, durant poc de temps, i en pocs exemplars desplegats en pocs teatres d'operacions; en suma, havia passat desapercebut, en termes de ressò social. En canvi, el patró efectivament adoptat per al sobreuniforme de campanya de la Bundeswehr, el Bundeswehr-Splittermuster, era --com indica el nom-- un estellat d'inspiració Zeltbahn, és a dir, similar al canònic que havia equipat prou massivament la Wehrmacht durant anys en múltiples fronts, i, per tant, sí que anava carregat de simbolisme nazistoide, tant per als alemanys com per a tota mena d'europeus. El cas és paradoxal i encara té pendent l'explicació.
En efecte: estretament emparentat amb el patró Leibermuster també existí a la Bundeswehr el patró anomenat ameba (Amöbentarn), adoptat el 1956 exclusivament per a la Zeltbahn, curiosament alhora que el sobreuniforme de campanya passava a ésser en patró estellat (Bundeswehr-Splittertarn). El patró Amöbentarn presentava una superfície afí al Leibermuster sobre un fons estellat, amb versions primavera-estiu per una cara i tardor-hivern per l'altra, atès que la Zeltbahn era reversible; el nom atribuït al patró es devia al fet que les clapes eren ameboides. També s'usaren fundes mimètiques en Amöbentarn, de confecció artesanal, ja que oficialment el casc es camuflava amb xarxa mimètica i no pas amb funda. A partir de 1959-1960, amb l'adopció de l'uniforme de campanya verd oliva, aquesta Zeltbahn mimètica anà essent substituïda lentament per un equivalent en verd oliva.
Beaver, Michael D. Uniforms of the Waffen-SS. Atglen: Schiffer Military History, cop. 2002. 3 vol. ISBN 0764315501 (vol. 1), 076431551X (vol. 2), 0764315528 (vol. 3) [Informació sobre el Leibermuster al vol. 3]
Borsarello, J.F. Camouflage uniforms of European and NATO armies, 1945 to the present. Atglen: Schiffer Publishing, cop. 1999. (Schiffer military history) ISBN 0-7643-1018-6
Brayley, Martin J. Camouflage uniforms: [international combat dress 1940-2010]. Ramsbury: The Crowood Press, 2009. ISBN 978-1-84797-137-1
Les tenues camouflées pendant la Seconde Guerre mondiale. Sous la direction de J.F. Borsarello. Paris: Société Regi'Arm, cop. 1992. (Gazette des uniformes. Hors série; 1)
Medina Gil, Santiago. Desentrañando una historia camuflada: 1959-2009, 50 años de unformidad española mimetizada. [Gran Canaria]: el autor, cop. 2009. ISBN 978-84-614-2974-5
Michaelis, Rolf. Die Waffen-SS: Uniformen und Abzeichen; [feldgraue Bekleidung, Tarnbekleidung, Winterbekleidung, Tropenbekleidung, Sonderbekleidung, Abzeichen] = Uniforms and insignia: [field grey uniforms, camouflage uniforms, winter uniforms, tropical uniforms, special uniforms, insignia]. Berlin: Michaelis-Verlag, 2001. ISBN 3930849283
Palinckx, Werner; Borsarello, J.F. Camouflage uniforms of the German Wehrmacht: manufacturers, Zeltbahnen, headgear, Fallschirmjäger smocks, army smocks, winter uniforms, Leibermuster, tents, non-regulation clothes, post war. Atglen: Schiffer, 2002. (Schiffer military history) ISBN 0-7643-1623-0
Richardson, Francis R. "Camouflage fabrics both plain and printed for military use by the German SS and the German Army: reported by..., 20 july 1945". Reproduït en: SS & Wehrmacht camouflage: U.S. Richardson report, 20 july 1945. In collaboration with Dr. Borsarello. London: ISO Publications, [1990?] ISBN 0-946784-90-6
