Le Mort qui tue (pel·lícula de 1913)

Le Mort qui tue és una pel·lícula de Louis Feuillade, estrenada el 1913. Aquesta és la tercera d'una sèrie de 5 pel·lícules. La seguiran Fantômas contre Fantômas i Le Faux Magistrat el 1914.^[1][2]

Le Mort qui tue

Fitxa
Direcció	Louis Feuillade
Protagonistes	Renée Carl Yvette Andréyor André Luguet Edmund Breon Georges Melchior Jane Faber Luitz-Morat Naudier René Navarre Fabienne Fabrèges
Guió	Louis Feuillade
Productora	Gaumont
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	1913
Durada	90 min
Idioma original	cap valor
Color	en blanc i negre
Format	4:3
Descripció
Gènere	cinema de ficció criminal i cinema mut
Sèrie: Fantômas (en) ← Juve contre Fantômas Fantômas contre Fantômas (pel·lícula de 1914) →

Le Mort qui tue.

Sinopsi

Les aventures de Fantômas que es divertirà enganyant l'inspector Juve, aquesta vegada gràcies a les empremtes dactilars d'un home que va assassinar, arrencant-se la pell de les mans i cobrint-les com uns guants durant les seves feines.

Repartiment

Fantômas es prepara per comprometre el pintor Jacques Dollon en l'assassinat de la baronessa de Vibray.
Fotograma del film.

• Georges Melchior : Jérôme Fandor, periodista
• René Navarre : Fantômas / El banquer Barbey-Nanteuil
• Edmond Bréon : L'inspector Juve / el bandit Crânajour
• Renée Carl : Lady Beltham
• Jane Faber : Princesa Danidoff
• Naudier : El guàrdia Nibet
• Yvette Andréyor : Joséphine
• André Luguet : Jacques Dollon, pintor, "le mort qui tue"
• Luitz-Morat : El sucrer Thomery
• Fabienne Fabrèges : Élisabeth Dollon

Referències

1. Le Mort qui tue a bifi.fr
2. Le Mort qui tue a silentera.com

Bibliografia

• André, Emmanuelle «De l'indice visuel à la trace fantômatique (Fantômas, Louis Feuillade, 1913-1914)». Double jeu. Théâtre / Cinéma. Presses universitaires de Caen [Caen], 2011, pàg. 97-114..
• Azoury, Philippe. Fantômas, style moderne. París / Liège: Centre Pompidou / Yellow Now, 2002. ISBN 2-84426-121-3..
• Bielecki, Emma «Fantômas's shifting identities. From books to screen». Studies in French Cinema, 2013, pàg. 3-15. DOI: 10.1386/sfc.13.1.3_1..
• Champreux, Jacques «L'année du « Maître de l'Effroi »». 1895. Association française de recherche sur l'histoire du cinéma (AFRHC) [París], octubre 1993, pàg. 244-263..
• Champreux, Jacques «Entretien à propos du DVD de Fantômas». 1895. Association française de recherche sur l'histoire du cinéma (AFRHC) [París], 2000, pàg. 343-349..
• Cherchi Usai, Paolo «Les vies parallèles de Fantômas». Les Cahiers de la Cinémathèque. Revue d'histoire du cinéma éditée par l'institut Jean Vigo, 1988, pàg. 71-76. ISSN: 0764-8499..
• Collectif, « Spécial Feuillade / Fantômas », L'Avant-scène cinéma, numéro 271-272, 1er-15 juillet 1981, 98
• Delahousse, Sarah «Reimagining the Criminal. The Marketing of Louis Feuillade's Fantômas (1913–14) and Les Vampires (1915) in the United States». Studies in French Cinema. Routledge [Londres], 14, 2014, pàg. 5–18. DOI: 10.1080/14715880.2013.875742 ..
• Mayer, Ruth «"Never twice the same". Fantômas's Early Seriality». Modernism/modernity. Johns Hopkins University Press, abril 2016, pàg. 341-363. DOI: 10.1353/mod.2016.0034..
• Navarre, René. Fantômas c'était moi. Souvenirs du créateur de Fantômas en 1913 / mémoires présentés et commentés par son petit-fils, François-Marie Pons. París: L'Harmattan, 2012, p. 335. ISBN 978-2-296-96812-7..
• Thomas, Benjamin. Fantômas de Louis Feuillade. París: Vendémiaire, 2017, p. 105. ISBN 978-2-36358-289-8..