Le Grand Chemin és una pel·lícula francesa dirigida per Jean-Loup Hubert, estrenada el 1987, lliurement inspirada en la infància del seu director.
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Jean-Loup Hubert  |
| Protagonistes | |
| Producció | Farid Chaouche (en)  i Jean-François Lepetit |
| Dissenyador de producció | Thierry Flamand |
| Guió | Jean-Loup Hubert |
| Dissenyador de so | Bernard Aubouy |
| Fotografia | Claude Lecomte |
| Muntatge | Raymonde Guyot |
| Vestuari | Annick François (en) |
| Distribuïdor | Miramax Films, Sonet Film i Dianafilmi (en) |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 25 març 1987 |
| Durada | 100 min i 104 min |
| Idioma original | francès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Loira Atlàntic |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
       
| |
Durant la 13a cerimònia dels César, la pel·lícula va guanyar el César al millor actor per Richard Bohringer i el del César a la millor actriu per a Anémone.
Estiu 1959. Claire, una jove mare embarassada abandonada pel seu marit, confia el seu fill Louis de 9 anys a la seva amiga d'infància Marcelle que viu a Rouans, un petit poble a l'oest de Nantes, abans de tornar a París per donar a llum.
Al principi reticent i trist, el jove parisenc descobreix ràpidament la vida al camp gràcies a Martine, el seu primer amor, una veïna entremaliada i descarada: junts fan les mil i una. Martine presenta en Louis les seves bromes i jocs.
A poc a poc, en Louis també agafa afició al Pelo, el marit de la Marcelle, però nota tensions en la seva relació: el Pelo beu molt i la Marcelle no sembla gaire contenta. Quan veu aquest darrer visitant una tomba al cementiri, Louis descobreix que Marcelle i Pelo han quedat marcats per la pèrdua del seu fill, Jean-Pierre, que va néixer mort deu anys abans.
Finalment, la presència del jove els permetrà fer un nou començament.[1]
- Anémone : Marcelle, l’amiga de Claire
- Richard Bohringer : Pelo, el marit de Marcelle
- Antoine Hubert : Louis, el fill de Claire
- Vanessa Guedj : Martine, la petita veïna
- Christine Pascal : Claire, la mare de Louis
- Raoul Billerey : El capellà
- Pascale Roberts : Yvonne, la mare de Martine
- Marie Matheron : Solange, la germana petita de Martine
- Daniel Rialet : Simon, el xicot de Solange
- Jean-François Dérec: El conductor de l'autobús
- André Lacombe: Hippolyte, l'enterrador
- Denise Péron: Maria la granota
- Jean Cherlian: El gran
- Eugénie Charpentier: La Lubie
- Thierry Flamand: Doctor Gauthier
- Marcelle Lucas i Jeanne Allaire: Els desplumadors
- Christine Hubert: La carnissera
- Robert Averty: El carnisser
- Marie-Thérèse Allaire: La clienta de la carnisseria
- Paul Bichon: Amic de Pelo
- Henri Cassard: Raymond, el carter
- Julien Hubert: Un nen a l'església
- * Mentre dirigia Sanguine, un projecte abandonat dues setmanes abans del rodatge, Jean-Loup Hubert es va aïllar a la seva casa de camp per sortir, un mes després, amb l'escenari de Le Grand Chemin.
- Aquesta pel·lícula es va rodar íntegrament a Rouans a Loira Atlàntic, França.[2]
- Un remake nord-americà d'aquesta pel·lícula es farà l'any 1991 sota el títol de Paradise, amb Elijah Wood, Don Johnson i Melanie Griffith.
- La pel·lícula té lloc l'any 1959, però en una escena amb els dos nens al cementiri, una tomba diu "GODARD 1888-1970".
- La parella Lucas havia de ser interpretada per Coluche i Josiane Balasko, però Coluche va morir un mes abans de començar el rodatge.
A la 13a cerimònia dels César de 1988[3] fou nominada a les categories de millor pel·lícula, millor director i guionista per Jean- Loup Hubert i millor muntatge per Raymonde Guyot, i va buanyar el César al millor actor (Richard Bohringer) i el César a la millor actriu (Anémone. També fou nominada al Premi del National Board of Review a la millor pel·lícula estrangera[4]
- Publicada originalment en CD per Milan, la banda sonora de la pel·lícula Le Grand Chemin composta per Georges Granier va ser reeditat per Disques Cinémusique el 2013.[5]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
