Lawrence Roberts

Lawrence Roberts (Wesport, Connecticut, Estats Units, 21 de desembre de 1937 - Redwood City, Califòrnia, 26 de desembre de 2018)^[1] és un científic estatunidenc, considerat un dels pares d'internet.^[2]

Lawrence Roberts

Nom original	(en) Lawrence G. Roberts
Biografia
Naixement	21 desembre 1937 Westport (Connecticut)
Mort	26 desembre 2018 (81 anys) Redwood City (Califòrnia)
Causa de mort	infart de miocardi
Executiu en cap
Dades personals
Residència	Connecticut
Formació	Institut de Tecnologia de Massachusetts - Philosophiæ doctor (–1963)
Director de tesi	Peter Elias
Activitat
Camp de treball	Enginyeria i ciències de la computació
Ocupació	informàtic, director de tecnologia
Ocupador	Laboratori Lincoln
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Nacional d'Enginyeria
Influències	Robert William Taylor
Obra
Obres destacables ARPANET
Localització dels arxius	Museu d'Història de l'Ordinador
Família
Pares	Elliott John Roberts   i Elizabeth Gilman
Premis
(2012)  Saló de la fama d'Internet (2002)  Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica (2001)  Premi Charles Stark Draper (2000)  IEEE Internet Award (1998)  premi SIGCOMM (1990)  Premi W. Wallace McDowell (1976)  Premi Memorial Harry H. Goode
Lloc web	packet.cc

Biografia

Nascut el 1937 a Connecticut,^[1] estat nord-americà de Nova Anglaterra, fill d'Elliott i Elizabeth Roberts, tots dos doctors en química. Doctorat per l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT),^[3] el 1967 entrà a treballar a l'Agència d'Investigacions de Projectes Avançats de Defensa (DARPA) en la qual col·laborà amb Robert Kahn i Vinton Cerf en la creació de l'ARPANET, la primera xarxa de commutació de paquets.^[4][5] Quan Robert Tay es enviat a la guerra del Vietnam l'any 1969, Lawrence Robert es converteix en director de l'IPTO. Llança un important projecte d'investigació, l'Augmentation Research Center dirigit per Douglas Engelbart i contribueix a la posada en marxa del segon nus d'Arpanet. El juliol del 1972, desenvolupa la primera aplicació que permet llistar, llegir de manera selectiva, arxivar, respondre o seguir un e-mail i així millora les possibilitats obertes per Raymond Tomlinson. Des de llavors, la missatgeria electrònica no deixarà de créixer, per esdevenir la principal utilització de la xarxa de les xarxes al començament del segle XXI.

Màxim executiu de Telenet,^[6] la primera operadora de dades a través de commutació de paquets, va desenvolupar el protocol X25 en el qual es basaria la xarxa europea EUNet.

Va dirigir a continuació DHL, NetExpress i ATM Systems, després Packetcom, una companyia que concep tecnologies avançades per Internet.^[7]

El 2002 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica juntament amb Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee.

Referències

1. Katie Hafner. «Lawrence Roberts, Who Helped Design Internet's Precursor, Dies at 81» (en anglès). The New York Times, 30-12-2018.
2. WSJ.com, John DodgeSpecial to «Draper Prize Honors Four 'Fathers of the Internet'» (en anglès). Wall Street Journal, 13-02-2001. ISSN: 0099-9660.
3. «Machine Perception of Three-Dimensional Solids».
4. Feder, Barnaby J. «Donald W. Davies, 75, Dies; Helped Refine Data Networks» (en anglès). The New York Times, 04-06-2000. ISSN: 0362-4331.
5. Gillies, James M.; Gillies, James; Gillies, James and Cailliau Robert; Cailliau, R. How the Web was Born: The Story of the World Wide Web (en anglès). Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-286207-5.
6. «Bloomberg - Are you a robot?». [Consulta: 5 gener 2020].
7. White, Bobby «Its Creators Call Internet Outdated, Offer Remedies» (en anglès). Wall Street Journal, 03-10-2007. ISSN: 0099-9660.

Enllaços externs

• (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2002 Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine.